Calendari

dimecres, 29 de gener del 2014

L'Hora del Cafè

Comencem de nou amb la tradicional Hora del Cafè.
Per aquells que no ho coneixeu és una trobada de pares i mares a l'escola per parlar i compartir angoixes, preocupacions, consells..., sempre acompanyats i guiats per alguna mestre o especialista en el tema.
L'Hora del Cafè es fa una vegada al mes, un divendres de 3:30 a 4:30h. A cada trobada hi haurà un tema i, sobre aquest, podreu trobar bibliografia en aquest bloc, al nostre facebook o al racó dels pares de cada classe.

El divendres 7 de febrer ens trobarem a les 15:30h 
per parlar sobre els límits.

Us esperem!

L'Hora del Conte

L'Hora del Conte amb Santi Rovira: “Coloraines”

Objectes, colors, contes i cançons. Una proposta plena de música, narrativa i color.

Dimecres, 5 de febrer, 18 h a la biblioteca de Santa Eulàlia

diumenge, 26 de gener del 2014

Teatre familiar al Centre Catòlic, versió dels 3 porquets

GALIOT TEATRE, presenta PALLA, FUSTA, PEDRA

Diumenge, 2 de febrer, a les 18 h
Lloc: Centre Catòlic de l’Hospitalet

Tornen els nostres amics de Galiot Teatre i el seu titellaire Jordi Monserdà amb un clàssic revisat dels de tota la vida.
“Palla, fusta, pedra”  és la història de 3 porquets que un bon dia es troben enmig d’un bosc quan arriba el fred. Cadascú d’ells decideix construir unes cases de palla, fusta i pedra.
L’enemic, un llop. Però no us preocupeu perquè tothom sap com acaba aquesta història. Tots contents i el llop a l’olla.

Durada 50 minuts

divendres, 24 de gener del 2014

Xerrada: Com treure els bolquers



El divendres 31 de gener a les 15:30h,
es farà a l'escola una xerrada sobre
com i quan treure els bolquers.

Reflexió: Guia per curar ferides



Una ensopegada, una esgarrapada, un tall...
Un petit contratemps es tradueix, en la gran majoria de vegades, en una ferida. Els nens se solen espantar amb facilitat en aquests casos, però tu has de tenir clar què cal fer per socórrer al teu fill.
Comença per rentar-te bé les mans amb aigua i sabó, i segueix el següent esquema.


No intentis curar les ferides profundes. Procura aturar l'hemorràgia comprimint la ferida amb apòsits estèrils o un drap net . Si és una extremitat aixeca el membre i truca al 112 .

Ferides per mossegades i esgarrapades d'animals i mossegades d'altres nens

  • Rentar la ferida amb aigua i sabó abundants i desinfectar amb iode (és més important que en altres ferides perquè el iode inactiva el virus de la ràbia . Això sobretot és important en cas d'animals salvatges , que són un reservori del virus . Als domèstics , que solen estar vacunats , no sol haver aquest problema ) .
  • En cas que l'animal no sigui propi, preguntar al seu propietari si està correctament vacunat .
  • Consultar amb el metge , ja que es tracta de ferides amb més risc d'infecció i en les quals sol ser necessària l'administració d'antibiòtic per prevenir-la.

dimecres, 22 de gener del 2014

Carnestoltes 2014

Comencem el segon trimestre i això significa que hem de començar a pensar en la festa de Carnestoltes.
Com ja sabeu l’escola celebra el seu 10è aniversari. És per això que aquest any la nostra disfressa serà sobre aquest tema: la festa d’aniversari de l’escola.
Us animem a què ens ajudeu a pensar quina disfressa/es podem fer.

Al vestíbul de l’escola trobareu una bústia per fer-nos arribar els vostres suggeriments.

Teniu temps fins el 29 de gener

dimarts, 21 de gener del 2014

L'Hora del Conte


L’HORA DEL CONTE amb Joan Boher: Contes de ratolins.
Dimarts, 28 de gener, 18 h a la Biblioteca Plaça Europa.

Reflexió: Com atendre a un nen que ha patit un accident?

PAS és l'acrònim que et recordarà com atendre un nen que ha patit un accident

10/01/2014
Per atendre a un nen que ha patit un accident, per la seva seguretat i la nostra, és recomanable seguir una conducta ordenada en tres passos, que es resumeixen en l'acrònim PAS (Protegir, Alertar i Socórrer).

Recomenacions generals en primers auxilis: Conducta PAS

Protegir

Consisteix en assegurar-nos que l'escenari en què ens trobem sigui segur. Si bé això és així en la majoria dels accidents, pot no complir-se sempre i cal tenir-ho en compte en situacions com accidents de trànsit, incendis, etc.

Alertar

Si bé la majoria d'accidents infantils provoquen lesions lleus que no necessiten atenció mèdica urgent, en el cas que l'accident sigui de gravetat hem de trucar al telèfon d'emergències (112).

Sócorrer

Per atendre una persona que ha patit un accident, sobretot en el cas que es tracti d'un nen, cal intentar:
  •  Mantenir la calma
  • Tranquil·litzar al nen accidentat. Cal tenir en compte que un nen que ha patit un accident pot estar espantat i adolorit. Per tranquil·litzar-lo hem d'intentar parlar pausadament, amb veu suau i adaptant el nostre llenguatge a l'edat del nen i explicar pas a pas el que farem i avisar-lo si en algun moment alguna de les maniobres que realitzarem li produiran algun tipus de dolor.
  • En casos de traumatismes greus, no realitzar maniobres innecessàries ni mobilitzar l'accidentat llevat que la seva vida corri perill. Si no es té clar el que cal fer, és millor no actuar, demanar ajuda i quedar-se amb el nen.

Altres consells:

  • Conserva la calma. El nerviosisme es contagia i dificulta la presa de decisions encertades.
  • Evita aglomeracions.
  • Estudia el lloc de l'accident per si el risc pogués persistir i fos imprescindible evacuar totes les persones allí presents.
  • Tranquil·litza el ferit i no mencionis possibles lesions.
  • Mantingues al nen ferit calent si és possible.
  • Posa'l en una postura de seguretat.
  • No proporcionis al nen medicaments, aliments ni beguda.

diumenge, 19 de gener del 2014

Reflexió: Passos bàsics a seguir davant un nen que ha patit una cremada



Vessar la tassa de cafè de l'esmorzar de la mare, bolcar una cassola amb aigua bullint per a la pasta. Són accidents que poden succeir al domicili i causar cremades als nens.
Sovint són petits accidents que provoquen cremades lleus però també poden produir accidents amb cremades greus. En tot cas, consulta l'esquema que t'oferim per saber com actuar.

dijous, 16 de gener del 2014

Reflexió: Reanimació Cardiopulmonar (RCP) a nadons i nens. Com es realitza?



Malauradament, en algunes situacions podem estar davant la presència d’un nadó o un nen que té dificultat respiratòria i/o està en risc de parada cardiorrespiratòria degut a un accident o alguna patologia.
Per aquest motiu creiem necessari oferir les guies bàsiques per realitzar la RCP. És senzilla i pot salvar moltes vides!

Què és la RCP?

La reanimació cardiopulmonar bàsica (RCP) és el conjunt de maniobres que permeten identificar si un nen està en situació de parada cardiorrespiratòria i realitzar una substitució de les funcions respiratòria i circulatòria, sense cap equipament específic, fins que la víctima pugui rebre un tractament més qualificat.

Per què és necessari utilitzar la RCP?

Per sort, la parada cardiorrespiratòria és poc freqüent en nens, però és important conèixer en què consisteix la RCP per si ens trobem en una situació en què la respiració o els batecs cardíacs d’un nen s’han aturat per diverses causes:
  • Accidents: de trànsit, per ofegament, sensació d’ofec, ennuegament amb objectes, electrocució, intoxicacions, asfíxia o altres lesions.
  • Patologies: congènites greus o altres patologies com la bronquiolitis, asma, tos ferina, etc.
  • Infeccions greus: com la meningitis.
Si en poc temps no es restableixen les funcions vitals dins de la normalitat i el flux de sang del nen s’atura, es pot presentar dany cerebral o fins i tot la mort. Per això és important continuar amb la RCP fins que torni el batec del cor i la respiració del nen o fins que arribi ajuda mèdica.

Qui ha de fer-la?

La importància de la RCP rau en que qualsevol persona que conegui la tècnica (pares, familiars, mestres, professionals de la salut, etc.) pot realitzar-la en qualsevol lloc i sense haver d’esperar. De fet, és vital iniciar la RCP en els tres primers minuts després de l’aturada cardiorrespiratòria ja que sinó, la probabilitat que el nen pateixi seqüeles és molt alt. La mort pot ocórrer en només 4 o 6 minuts.

Davant quins símptomes cal actuar?

Els símptomes als què hem d’estar alerta davant d’un nen són:
  • Pèrdua de coneixement
  • Parada respiratòria
  • Absència de senyals de vida

Quins passos hem de seguir?

Els passos de la RCP segueixen una seqüència lògica per garantir l’efectivitat i èxit de la tècnica. Per això no ens hem de saltar cap pas:
1. Verificar el nivell de consciència del nen. Podem preguntar-li com es troba o fer-li lleus sacsejades o cops, sempre que tinguem la certesa que no pateix cap possible lesió al coll o al cap a causa d’un accident. Observar si es mou o fa algun soroll.
2. Si obtenim resposta. Si el nen respon movent-se o verbalment, haurem de deixar el nen en la posició en el que l’hem trobat (a no ser que estigui exposat a algun perill addicional), comprovar el seu estat i demanar ajuda si cal.
3. Si no obtenim resposta, demanar ajuda. Si el nen està inconscient hem de demanar ajuda a alguna persona propera. Si no hi ha ningú a prop, no hem de deixar sol al nen.
4. Col·locar al nen boca amunt. Hem de tombar al nen sobre una superfície dura i plana, amb el cap boca amunt i les extremitats alineades. És important evitar torçar-li el cap i el coll, ja que si el nen ha patit un accident podria patir lesions cervicals.
5. Obrir les vies respiratòries. Per a l’obertura de les vies respiratòries, es realitzarà la maniobra front-barbeta destinada a facilitar l’entrada d’aire per la boca. Per evitar que la llengua caigui cap enrere, hem d’aixecar-li la barbeta amb el cap fix i amb una mà. Alhora, amb l’altra mà inclinarem el cap del nen cap enrere empenyent el front cap avall amb l’altra ma. En cas de presència d’un cos estrany visiblement i fàcilment extraïble a la boca, s’intentarà retirar amb la punta dels dits, però mai li realitzarem una revisió mèdica a cegues de la cavitat bucal
6. Valorar i comprovar la respiració del nenHem de posar l’oïda prop del nas i boca del nen i observar el tòrax per comprovar si respira. Observarem, escoltarem i sentirem durant no més de 10 segons abans de decidir si la víctima respira amb normalitat. Si hi ha algun dubte actuarem com si NO fos normal.

7. Si respira, el col·locarem en 
posició lateral de seguretat (PLS) sempre que sigui possiblei trucarem a urgències fins a l’arribada dels equips assistencials, comprovant en tot moment la seva respiració. En lactants, la PLS resulta complicada. Hem de procurar posar el lactant en una superfície dura encara que sigui amb un suport, ja que així millorarà la permeabilitat de la via respiratòria i disminuirà el risc d’ennuegament amb vòmits o secrecions.

8. Si el nen no respira i estem acompanyats d’una altra persona, hem d’indicar-li que avisi a emergències (112). Nosaltres, mentrestant, no ens separarem del nen i iniciarem la respiració artificial (boca-boca).Per això, ens col•locarem de genolls al costat del cap del nen i seguirem els següents passos:
  • Obrir les vies àrees.
  • Tapar el nas del nen.
  • Inspirar profundament.
  • Col·locar els nostres llavis al voltant de la boca del nen (si és menor d’un any podem cobrir-li la boca i el nas a la vegada de manera que quedi completament segellada).
  • Fer 5 insuflacions de rescat (bufs) uniformes fins comprovar que el tòrax del nen s’eleva. Retirar la boca per agafar aire i observar que el tòrax torna a baixar. Entre cada insuflació hem de mantenir la posició del cap i les mans però hem de retirar la boca per facilitar l’expiració. 
Mentre es realitzen les insuflacions de rescat, haurem de comprovar si provoquen alguna resposta en forma de moviments, respiracions o tos. Si no aconseguim que entri aire haurem de sospitar que algun objecte està obstruint les vies respiratòries. Consulta com funciona la tècnica de l’Obstrucció de la Via Aèria per Cos Estrany (OVACE) o ennuegament.

9. Comprovar senyals de vida. Per comprovar els senyals de vida, haurem d’observar signes de tos, moviments i / o respiració.
  • Si presenciem senyals de vida: seguir amb la ventilació boca a boca a un ritme de 20 per minut fins l’arribada dels serveis d’assistència comprovant en cada moment el seu estat de respiració i els batecs del seu cor.
  • Si NO presenciem senyals de vida: si el nen segueix inconscient, no respira, no es mou o té mal color, són altres senyals que el seu cor no batega. Iniciarem les compressions toràciques.
10. Realitzar les compressions toràciques. L’objectiu és comprimir el tòrax contra l’espatlla de forma rítmica per aconseguir que la sang surti del cor i circuli pel cos. Col·locarem el nen boca amunt en un pla dur i amb les extremitats alineades i seguirem aquests passos:
  • Col·locar el taló de la mà a l’estèrnum, just per sota dels mugrons, mai   en l’extrem de l’estèrnum. En els nens menors d’1 any, col•locarem 2 dits, i en nens majors de 8 anys podem utilitzar les dues mans.
  • Col·locar l’altra mà de manera que aguanti el front una mica inclinat cap endarrere.
  • Aplicar pressió cap avall al pit del nen comprimint-lo entre 1/3 i ½ de la seva profunditat.
  • Fer 30 compressions deixant que el pit s’elevi completament. Haurem de fer aquestes compressions de forma ràpida, forta i sense pausa.
  • A continuació fer 2 insuflacions més.
  • Continuar la RCP (30 compressions cardíaques, seguides de 2 insuflacions i repetir).
11. Trucar a urgències i comprovar senyals de vidaSi al cap d’un minut de començar la RCP, seguim sols i no hem pogut trucar a urgències (112), haurem de fer-ho ara encara que haguem d’abandonar momentàniament al nen.
Als 2 minuts haurem de comprovar l’eficàcia de les nostres maniobres: aparició de senyals de vida i/o respiració espontània.
12. Finalitzar la RCP. Haurem de continuar combinant 30 compressions toràciques amb 2 ventilacions fins que:
  • Arribi l’ajuda del professional.
  • La víctima recuperi la respiració efectiva.
  • Estiguem exhausts.
És important recordar que no és recomanable realitzar maniobres de reanimació amb el lactant en braços i en moviment. Només de forma excepcional podem mobilitzar el nen, en cas que ens desplacem per sol•licitar ajuda, i continuar les maniobres a l’altre lloc.

Com podem prevenir haver de fer la RCP?

A diferència dels adults, són causes evitables les que provoquen que s’hagi de practicar la RCP a la majoria de nens. Tenint en compte aquesta premissa, és millor prevenir seguint aquests pràctics consells:
  • Prevenir lesions per accidents de tràfic. Utilitzar cadires homologades segons l’edat del nen i conduir amb precaució i sentit comú.
  • Prevenir ennuegaments amb aliments o cossos estranys. Ensenyar al nen què ha de menjar i el que no, i fer-ho de forma pausada. En nens més petits cal estar atents que el nen no s’empassi objectes petits.
  • Donar al nen joguets aptes per a la seva edat, que hagin passat tots els controls de seguretat i qualitat.
  • Prevenir la ingesta de productes tòxics. Mantenir productes tòxics, medicaments, productes de neteja, etc. fora de l’abast dels nens.
  • Ensenyar al nen a nedar des de petit.
  • Ensenyar al nen educació vial i a anar en bicicleta, tricicles, etc. de forma segura.
Mai no hem de subestimar el que pugui fer un nen. Segurament és capaç de fer moltes més coses de les que creiem que pot fer. Per això és recomanable estar sempre atents a allò que està fent i estar preparats davant d’una urgència.
Per últim, creiem que encara que tots els pares, altres familiars i fins i tot mestres, han de conèixer la tècnica del RCP, són els pares de nens amb problemes de salut degut a patologies cròniques, especialment del cor o de respiració, els que han de conèixer quan es pot produir una aturada cardiorrespiratòria i com utilitzar la RCP com abans millor.

dimarts, 7 de gener del 2014

Massatge III: Masaje calmante

El masaje paso a paso

1.Con el bebé acostado boca arriba apoyamos una mano en su tripita mientras deslizamos la otra suavemente por su costado izquierdo. Desde debajo de las costillas hacia abajo.
Realizamos varias veces este movimiento.
2.Luego dibujamos medio círculo desde debajo del esternón hasta la cadera. Lo hacemos varias veces.
3.Acabamos el movimiento dibujando un gran círculo que recorra todo su sistema digestivo.
De la cadera derecha a la izquierda,
pasando por debajo de las costillas y siguiendo el recorrido del intestino grueso.
4.Finalmente flexionamos sus piernecitas contra su abdomen suavemente.

Estos masajes ayudan a que tu bebé elimine mejor los gases y se sienta mejor.

divendres, 3 de gener del 2014

Reflexió: la matronatación, natación para bebés

La natación para bebés o matronatación favorece la estimulación de los bebés. La actividad en el agua estimula el desarrollo de la motricidad del bebé y fotalece la relación con los padres.​
La natación para bebés matronatación es una actividad que favorece la estimulación de los 
bebés. Es muy beneficiosa para desarrollar la motricidad del niñoLa natación para bebés debe iniciarse a partir de los seis meses de edad, cuando el sistema inmunológico del bebé se encuentra más desarrollado.
Para estimular al bebé con la nataciónDodot prepara un "paso a paso" para aquellas mamás que quieran practicar con su hijo la matronatación.
1. Preparación antes de entrar en la piscina: el agua de la piscina acostumbra a estar más fría que la temperatura ambiente. Antes de comenzar la clase, es recomendable que nos sentemos cerca del borde, mojemos sus pies, manos y cabecita poco a poco y lentamente, vayamos entrando en la piscina.
Para evitar el contraste, es recomendable preparar al bebé con una ducha de agua templada, para evitar el contraste brusco de temperatura.
2. Coger al bebé: hay que coger al pequeño por debajo de las axilas, de modo que solamente sus piececitos toquen el agua, y luego hay que levantarlo con un movimiento suave de juego hacia arriba. Hay que ir bajando cada vez más al bebé hasta que tenga todo el cuerpo en el agua.
3. Ejercicios de relajación sobre tabla o colchoneta: se coloca al bebé sobre una tabla o colchoneta que flote en el agua. La posición puede ser sentado o acostado sobre su barriguita (posición de gateo), según le apetezca. Se le pueden ofrecer juguetes para que juegue con ellos.
4. Chapotear en el agua: sostener a los bebés por debajo de los brazos, por delante para no perder el contacto visual, (cara a cara) mientras ellos chapotean con las piernas y pies.
5. Acunar al bebé en la piscina: consiste en acunar con los brazos al bebé y pasearlo por el agua, manteniendo siempre el contacto visual para que no se asuste.
6. Flotar de espaldas: apoyar la cabeza del bebé en el hombro, mientras, con la mano, se le sostiene el culete. La otra mano la apoyaremos sobre la barriguita del bebé, o en sus piernecitas, para animarlo a chapotear.
7. Estimular con un juguete: colocar un juguete en el agua y alejarlo, ante la mirada del bebé, animándolo a cogerlo. A medida que coja confianza, se pueden alejar los jugu​etes del niño cada vez un poco más.