Si ets pare, docent o algú que treballa i està en contacte freqüent amb nens, segurament sabràs com de frustrant i desafiant pot arribar a ser el mal comportament dels petits. Però, què significa que un nen es comporti malament? I què hem de fer per posar-hi remei?
Quan un nen es “comporta malament” significa que està fent una cosa que no ens agrada a nosaltres, és a dir, es tracta d'una valoració arbitrària. Potser el nen presenta un problema de conducta, o potser el problema no és ell sinó la situació que l'envolta.
Si el que està afectant el nen és la situació en què es troba, enfocar-nos en que ell canviï només aconseguirà fer-li mal, mentre que nosaltres ens sentirem frustrats. D'altra banda, si el petit realment presenta un mal hàbit que necessita ser modificat, és important implementar tècniques correctes perquè això passi i ajudar-lo a desenvolupar comportaments més adaptatius.
Causes que expliquen el mal comportament
Necessitats bàsiques. La majoria de nens són actius per naturalesa i no podem esperar que gaudeixin d'estar tancats a casa molt de temps. Necessiten fer exercici físic i estar en contacte amb el medi ambient. També, un menjar molt endarrerit o l'alteració del cicle del son poden ser propiciadors perfectes d'una enrabiada.
Causes mèdiques o farmacològiques. De vegades, no és que el nen s'estigui portant malament, sinó que està malalt o no es troba bé i, en no poder comunicar-ho amb paraules, manifesta malestar, distrés o irritabilitat a causa d'algun problema orgànic. També es pot donar el cas que es tracti d'una mala reacció farmacològica. Assegura't sempre de consultar amb el pediatre la medicació a administrar.
Com explicar-li allò que s'espera d'ell
Com a adults, de vegades oblidem que la infantesa és una etapa plena de primers passos i novetats sobre el món que ens envolta, que estimulen als nens i els desperten una curiositat insaciable.
Si un nen parla fort, pregunta, corre i toca tot allò que veu quan entra per primera vegada a la sala del dentista, no s'està comportant malament, simplement està explorant un món que és desconegut per a ell i del qual no comprèn les regles implícites de comportament. Hauríem, doncs, d’explicar-li i mostrar-li allò que veurà i, així, preparar-lo per a la novetat amb certa anticipació.
Qui és qui té un “mal comportament”?
És important revaluar les situacions amb una mica més de paciència abans d'afirmar que un nen s'està portant malament. Potser simplement s'està comportant com un nen sa, viu, enèrgic i curiós amb conductes típiques de la seva edat. D'aquesta manera, és possible que sigui un mateix el que està tenint un mal comportament en no ser prou tolerant.
Modula l'estimulació que rep el nen
L'estimulació és molt bona per als nens. Un ambient ric i divers en estímuls pot permetre que el petit obtingui més experiències de l'entorn i aprengui a gran velocitat. No obstant això, qualsevol excés pot ser perjudicial:
Un ambient massa carregat d'estímuls (soroll, llums, activitat excessiva, etc.) pot sobrepassar la capacitat dels nens d’afrontar-los, crear confusió i donar lloc a la manifestació de signes de sobreexcitació i ansietat.
D'altra banda, una estimulació molt baixa pot generar avorriment. Activitats com fer tràmits amb els pares o anar de compres poden suposar un gran enuig per a un nen. En aquests casos, és normal que el petit reaccioni d’una manera que podríem qualificar com a “mal comportament”, ja que el seu llindar de paciència i tolerància a la inactivitat no és el mateix que el nostre.
En resum, abans de decidir si el teu fill s'està portant malament, pren-te un minut per observar les circumstàncies presents i respondre aquestes cinc preguntes:
1. El noi està cansat, molt avorrit o té gana?
2. Tindrà algun problema mèdic o l'estarà caient malament la medicació?
3. Se li va explicar i ensenyar com havia de comportar-se en aquesta situació?
4. Estic esperant el comportament que és adequat per a la seva edat i etapa de creixement?
5. Està sobreestimulat o, tot el contrari, n’està molt poc?
De vegades, la situació és més complexa del que sembla i un petit canvi en el context pot solucionar el problema i aconseguir que el nen sigui més feliç i que l'adult estigui més relaxat.
Tècniques de reforçament positiu
Les tècniques de reforçament són un dels pilars pel que fa a les estratègies de modificació de conducta en nens. Aquestes tècniques no només serveixen per evitar problemes de conducta, sinó que també poden utilitzar-se per instaurar nous comportaments desitjats. Poden ser útils per a pares, mestres i qualsevol persona que treballi o estigui en contacte amb nens.
El seu funcionament és molt senzill: s'han de recompensar els bons comportaments que presenten els nens i ignorar completament les conductes problemàtiques.
Recompensar els bons comportaments:
Es poden utilitzar innombrables variants per al reforçament positiu. Sempre ha de tractar-se d'alguna cosa que el nen gaudeixi i valori com a premi: un elogi, un afecte o un somriure poden ser excel•lents reforçadors positius, així com diverses activitats (anar al parc, jugar al pati, visitar el zoològic, veure una pel•lícula, etc.) o incentius materials (una joguina, per exemple).
És important mostrar gratitud amb els nens i mostrar-los que estem orgullosos dels seus èxits. D'aquesta manera, no només augmentarà la probabilitat que el bon comportament es repeteixi, sinó que es fonamentaran unes bases d'autoestima més fortes.
Ignorar els mals comportaments:
És important aclarir que els nens necessiten i desitgen atenció per part dels adults. Per això, l'atenció sempre funcionarà com a reforçador positiu, fins i tot si és utilitzada de manera negativa, com en un càstig o reprimenda.
Si responem al mal comportament amb atenció, el que obtindrem serà més comportament negatiu, mentre que, si parem atenció a un bon comportament, obtindrem més d'aquest últim. Si ignorem una mala conducta i esperem que es presenti una desitjable, amb el temps, aconseguirem augmentar la freqüència dels bons comportaments. Probablement, el més difícil sigui tolerar un comportament indesitjable, de manera que aquesta tècnica requereix un extra de paciència, però el resultat val la pena.
Les tècniques de reforçament tenen molt bons resultats si són aplicades correctament i amb criteri. És important entendre que no tots els nens són iguals, i que els reforçadors que poden funcionar per a uns poden no fer-ho per a altres. Abans de res, és fonamental tenir perseverança, ser constants i coherents amb el mètode, i armar-se de molta paciència i afecte.
El següent vídeo il·lustra les tècniques tractades en l'article d'una manera molt interessant i, alhora, ens fa revisar críticament els nostres estils de criança. També es repassen alguns aspectes sobre les expectatives que s’han de tenir (o no) d'un nen de determinada edat.
