Calendari

dissabte, 26 de gener del 2013

Xerrada: "Què haig de saber sobre les vacunes del meu fill?" (Hospital Sant Joan De Déu)



L'Hospital de Sant Joan de Déu organitza des de fa dos anys un cicle de xerrada per a pares, cuidadors i professors sobre aspectes de salut infantil amb especialistes, normalment és l'últim dijous de cada mes (19-20h).

El proper 31 de gener la xerrada porta coma títol: "Què haig de saber sobre les vacunes del meu fill?"

L'assitència és gratuïta però les places són limitades i per poder anar cal reservar: 93 253 21 30 (9-13h) o  direcciodocencia@hsjdbcn.org.

Carnestoltes: tallers per fer les disfresses

Com ja sabeu, aquest any anirem disfressats d'ARBRES. Així quedarà ben clar a la rua que son de La Casa dels Arbres.


En què sonsisteix la disfressa?
Tothom haurà de portar una samarreta verda (dóna igual la tonalidad), que sigui prou gran per portar-la a sobre de l'anorak i que decorarem amb fulles de feltre (ho fareu els dies de taller). Estaria que vestissiu pantalons marrons.

Cada família portarà també la imatge del seu animal de la classe (formigues, sargantanes, esquirols...).
Podeu ser creatius i afegir complements: fruites, flors...

Quan ho farem?
Durant la propera setmana i la vinent la dedicarem a preparar el Carnestoltes.
Dilluns 28: formigues
Dimarts 29: ratolins
Dimecres 30: sargantanes
Dijous 31: esquirols
Divendres 1: mussols
Dilluns 4: tots (dia comodí)
Aquest calendari pretén organitzar a la gent però si no us va bé un dia podeu venir un altre, encara que no sigui el de la vostra classe, també podeu venir el dia comodí.
Dimarts 5 i dijous:7: decoració de la Casa. A la rua portem un carro de supermercat (pel confeti, caramels...) i també l'hem de decorar.

Què haureu de portar als tallers?
Samarreta verda
Si podeu, porteu també tissores i agulla.
També necessitem per fer la casa capses de cartró grans, com de rentadora, nevera...

Al taller haureu de retallar fulles de feltre per cosir a les samarretes, retallar l'animal de la vostra classe i, si voleu, fer altres decoracions.

Rua de Carnestoltes:
Aquelles famílies que vulgueu participar a la Rua de Santa Eulàlia del dissabte 9 de febrer per la tarda, us haureu d'apuntar a les llistes que trobareu a les classes i pagar 3€ per família a Secretària (recordeu que només paguen els que venen a la rua i hagin de fer la disfressa dels adults). Les famílies que hagin de fer la disfressa dels alumnes de l'escola pel divendres 8 no pagaran res, se'n fa càrrec l'AMPA.


dilluns, 21 de gener del 2013

Hora del Cafè Gener



Després del Nadal retornem a la trobada de l'Hora del Cafè mensual. En aquest mes de gener ens trobarem el dimarts 22 a les 3:30 de la tarda.

Us esperem!

dijous, 17 de gener del 2013

Reflexions: "El arte de hablar con tus hijos"

Us passem algunes reflexions de la xerrada de l'Olga Marín, que va tenir lloc aquesta setmana.

Per què el meu fill no em fa cas?

  • perquè dono ordes 
  • perquè l'amenaço
  • perquè moralitzo
  • perquè el jutjo
  • perquè el ridiculitzo
  • perquè el psicoanalitzo
  • perquè li dono normes de bona educació
Com aconsegueixo que el meu fill em faci cas?

Missatges des del JO:
"Em sento.... (sentiment) quan tu .... (descripció del comportament del teu fill objectivament) perquè ... (efecte del seu comportament a la teva vida)."

I si després d'això no em fa cas, què faig?
  • respectar les 3 parts del missatge
  • jo t'escolto - tu m'escoltes
  • donar el missatge adient al teu sentiment
  • sovint els nens volen fer allò que volen.

diumenge, 13 de gener del 2013

Reflexió; L'estrès i la vida familiar.


ESTÀS REALMENT ESTRESSAT?
No estic estressat si em sento amb un nivell d’activació alt, que fa que em senti amb ganes i predisposat a fer coses i, fins i tot, a superar reptes. Mantenir-se amb cert nivell d’activació és imprescindible per sentir-se bé. Per tant, mantenir a cert nivell “l’adrenalina” és bo. Això és estrès positiu.

Estic estressat quan em sento malament, trist, frustrat perquè penso que la situació em supera, i que no tinc capacitats o recursos suficients per superar-la. En aquest cas el nivell d’activació és excessiu. 
Sento que em passo el dia corrent amunt i avall, però que malgrat l’esforç que faig  no sóc capaç de fer bé la feina, d’educar i tenir cura dels meus fills, de ser una bona parella, etc. Sento que faci el que faci, la situació em supera constantment. Penso que “tot és molt difícil i complicat, que no puc superar-ho!”. Això fa que estigui nerviós i irritable i que salti per qualsevol cosa, em barallo constantment amb els meus fills, amb la parella i amb el meu entorn. Això és estrès negatiu.

QUÉ ÉS L'ESTRÈS?
L’estrès s’origina com una resposta corporal no específica (dilatació de les pupil·les, millora de l’audició i de la vista, tensió muscular, augment de la freqüència cardíaca i respiratòria, etc.) davant de qualsevol demanda que se li fa a l’organisme. És com una resposta automàtica, d’origen genètic, similar a la dels animals, que ens capacita per valorar en pocs segons i de manera inconscient una situació com a amenaçant, nova o com a un desafiament i que el nostre organisme s’activi per afrontar-la. 

És natural que davant situacions desconegudes o d’incertesa, no puguem evitar aquest tipus de resposta corporal. Com, per exemple, quan els nostres fills ens demanen per primera vegada anar sols a l’escola, ens demanen o ens pregunten per primera vegada sobre el sexe, volen sortir de nit, etc. En el fons, el nostre cos ens està activant per afrontar correctament aquestes situacions, estem davant de l’estrès positiu.
A vegades l’estrès negatiu es va formant lentament com resultat de la magnitud i la quantia de les exigències: un llarg horari laboral, les frustracions i dificultats diàries de vida i de treball. L’estrès negatiu és el resultat del desequilibri entre les exigències i pressions a les quals s’afronta l’individu, per un costat, i els seus coneixements i capacitats, per un altre.     

L'ESTRÈS I LES RELACIONS FAMILIARS
L’estrès afecta la salut de la família. És molt difícil patir d’estrès sense que els altres el pateixin. Amb freqüència portem a casa l’estrès del treball o del carrer i fem que el cònjuge o els fills paguin per situacions que els són alienes, o a la inversa. Els pares o fills i les mares o filles tenen formes diferents de respondre a l’estrès. Els pares o fills tendeixen a allunyar-se, rondinar i tancar-se en si mateixos. Les mares o filles, amb freqüència, interpreten el comportament masculí com una falta d’amor cap a elles, però simplement és la reacció masculina a l’estrès. Les dones s’atabalen, reaccionen de forma exagerada per petites coses i se senten molt esgotades. Els homes, enlloc de brindar ajut a la dona pertorbada, s’enfurismen perquè ella està molesta, i la incomprensió d’ambdós agreuja la situació.


LES CAUSES DE L'ESTRÈS 
No són les circumstàncies que ens passen en sí mateixes les que ens causen la tensió, sinó la manera com les interpretem. Per exemple, de dues persones acomiadades d'un mateix treball, una es desespera en pensar en els seus compromisos, mentre que l’altra diu “he perdut aquest treball, però segur que m’està esperant un altre millor” i comença a buscar-lo. 
 
L’EDUCACIÓ DELS NOSTRES FILLS I L'ESTRÈS
El fet de ser pares pot ser una font o causa d’estrès. És cert que la primera vegada que tenim el nostre nadó o fill entre els braços, és normal que sentim estrès. És una experiència nova per a nosaltres, la nostra memòria -emocional- no té cap registre similar sobre què és el que hem de fer en aquell moment i en els posteriors minuts, hores, dies i anys. Per tant, el nostre cos ens activa per a respondre davant d’aquella situació.

Fins i tot, pot ser que valorem la situació com una possible amenaça i comencem a pensar coses similars a les següents: “no en tinc ni idea”, i “ara ben bé què he de fer”“no sé sí me’n sortir锓no sé si estic preparat per ser un bon pare/mare”. En canvi els que són pares per segona, tercera o més vegades, ja tenen al darrere l’experiència de saber que se’n sortiran, amb la qual cosa enlloc d’entendre la situació com a amenaçant, saben que és un moment o una situació per gaudir i ser feliços.     

COM GESTIONO LES MEVES EMOCIONS DAVANT DELS MEUS FILLS? 
No sempre és possible desfer-se de totes les fonts d’estrès, però sí és possible gestionar bé les meves emocions i/o nervis i els de la meva família per tal de millorar les relacions familiars.

El primer pas com a pares és assumir que l’enuig, la ràbia o qualsevol altra emoció no és conseqüència directe del comportament dels nostres fills (el plor d’un bebè, que el nostre fill vessi el suc de taronja, que el nostre fill es deixi la jaqueta a l’escola, etc.) sinó que és conseqüència de la nostra frustració o impotència per no poder controlar la situació. Fins i tot, és possible que de vegades ni tan sols ens immutem davant dels mateixos fets. Per tant, som nosaltres els que ens pugem o no pugem a damunt del “Dragon Khan” de les emocions.
Nosaltres podem decidir si ens deixem portar pel pensaments automàtics (en diem pensaments automàtics perquè si no els contrarestem ja no hi ha marxa enrere) i són del tipus: "quin desastre", "sempre el mateix", "no puc controlar-ho", "no pot ser que em prengui el pèl d’aquesta manera", "ara s’assabentarà qui és qui mana en aquesta casa", etc.
També és molt important observar la resposta corporal del nostres fills per tal d’aprendre a identificar quan estan damunt del "Dragon Khan" de les emocions, és a dir, amb semàfor de color vermell: parla accelerada, enrojolament, respiració accelerada, tensió corporal, etc., per tal d’evitar parlar amb ells en aquest moment sobre un tema conflictiu.
Cal esperar que estigui el semàfor en verd: parla més pausada, expiració, silenci, relaxació corporal, si cal fins i tot els deixarem una estona sols, fins que baixin del "Dragon Khan", per parlar sobre el que calgui, aclarir la situació i arribar a un acord. 

Cal que prenguem l’enuig, la ràbia i la resta d’emocions com un avís per canviar aquelles coses que no ens agraden. Cal iniciar a la família en el costum de discutir sempre les coses quan ha passat “la calor” del moment.

ESTRATÈGIES PER REDUIR L'ESTRÈS
 
  • Resolguem els problemes senzills. Aprendre a resoldre els problemes quotidians ens fa sentir que tenim el control. Aprendre a avaluar la situació amb calma, a pensar en les opcions que tenim i emprendre els passos necessaris per resoldre el problema ens permetrà augmentar la confiança per resoldre problemes més complexes. 
  • Establim normes o regles de funcionament domèstic. Per a moltes famílies, les rutines diàries generen grans tensions. Sovint les àrees o motius de conflictes se centren al voltant de les obligacions domèstiques, els deures, els menjars, les relaciones entre germans, etc. Un bon punt de partida consisteix en decidir quins comportaments ens resulten més difícils i desprès fer una llista de regles clares i aplicar-les de manera uniforme.
  • Diguem no a l’hora d’adquirir compromisos extraordinaris.
  • Siguem realistes. Ni intentem ser perfectes, ni esperem que els altres ho siguin. Pretendre la perfecció significa entrar en una escalada de pressió constant. Si necessitem ajuda en quelcom, hem d’aprendre a demanar ajuda. Equivocar-se és humà.
  • Disposem de temps d’oci per a nosaltres mateixos. Tenim més probabilitats de perdre la paciència quan estem cansats o sobrecarregats de feina. Procurem ser conscients de les nostres limitacions i reconèixer quan comencem a estar aclaparats. Abans d’arribar a casa, prenguem-nos un descans, passegem una estona, o fem alguna activitat que ens agradi. Quan tenim cobertes les nostres necessitats individuals ens sentim serens, contents i satisfets amb nosaltres mateixos. 
  • Tinguem cura dels postres pensaments. Podem controlar la forma en què mirem o percebem la situació (got mig buit o got mig ple). Per exemple, una emergència financera pot considerar-se com la fi dels nostres plans per viatjar a veure els avis, o, en canvi, com una oportunitat per a relaxar-se i gaudir de la ciutat. Una bona dosi d’optimisme ens ajuda a tirar endavant en situacions difícils. 
  • Practiquem alguna activitat física. No dependre de substàncies com el tabac, la cafeïna i l’alcohol. Tot al contrari, la pràctica d’exercici físic ens permet generar endorfines que faciliten que millori el nostre ànim, i per tant la nostra confiança per millorar la situació.
  • Dormim bé. Quan es dorm la quantitat d’hores necessàries, el cos i la ment es mantenen en bon estat, poden gestionar més fàcilment qualsevol situació estressant.
  • Aprenem a relaxar-nos. L’antídot natural del cos per a l’estrès es diu resposta de relaxació. Podem aprendre alguns exercicis respiratoris per relaxar-nos davant de situacions estressants. Trobem estones per gaudir d’aquelles activitats que ens calmen i ens permeten gaudir: llegir un llibre, practicar la nostra afició preferida, jugar amb el nostre animal domèstic, etc. Una estoneta dedicada a relaxar-nos ens permetrà millorar la qualitat del temps que passem amb la nostra família.
  • Demanem ajuda. Les persones i les famílies més fortes són les que admeten que en ocasions l’estrès negatiu és massa intens com per gestionar-lo sols. Es pot rebre ajut recórrer als amics i familiars i al consell dels professionals. 

SUGGERIMENTS PER PREVENIR L'ESTRÈS EN ELS NOSTRES FILLS

1. Posem-nos freqüentment en la seva pell. Intentem veure les coses des de la seva perspectiva. No subestimem ni considerem que són massa petits per patir d’estrès.
2. Aprenguem a interpretar els símptomes d’estrès infantil. Un dels primers senyals pot ser l’insomni. Alguns nens els interioritzen en forma de dolor d’estómac, migranyes o fatiga. Altres ho manifesten amb tics com el de mossegar-se les ungles o estirar-se els cabells, o en forma de rebequeries i atacs d’agressivitat.
3. No els contagiem el nostre accelerat ritme de vida. Evitem sobrecarregar-los d’activitats desprès de la jornada escolar. Deixem-los tots els dies temps lliure per jugar, córrer a l’aire lliure o no fer res en particular. Ensenyem-los a relaxar-se. Practiquem amb ells ioga o compartim tots els dies uns minuts de ball o d’exercici físic. Aprofitem les estones com el bany per reduir la tensió. Aprenem a fer-los massatges ocasionalment. 
4. No els reprimim per sistema; ajudem-los a expressar la seva frustració. En situacions límit, permetem-los que cridin contra un coixí o que corrin fins que es cansin i disminueix l’angoixa. 
5. Procurem no transmetre les nostre preocupacions d’adult al nen i molt menys descarregar sobre ells la nostra pròpia tensió. Els nens sempre tenen als seus pares com a models o exemples a seguir, i és molt fàcil que els encomanem el nostre estrès. 
6. Parlem amb els nostres fills. Aprofitem el moment del sopar per parlar i ensenyar-los a exterioritzar els seus sentiments.
7. Controlem el temps que passin davant de la televisió i dels ordinadors, que poden provocar el que s’anomena estrès visual. Potenciem la interacció o relació amb d’altres nens. 
8. Potenciem el riure: l'humor compartit de vegades és la millor manera per alleugerir les tensions.

dimecres, 9 de gener del 2013

Xerrada: "El arte de hablar a tus hijos"


El proper dimecres 16 de gener a les 3:30h, l'Olga Marín (psicoterapeuta infantil i juvenil) ens farà una xerrada per ajudar-nos i donar-nos eines per tal de tenir una bona comunicació amb els nostres fills.
En este taller te muestro la manera más eficaz y adecuada de confrontar a tu hijo para que te escuche y te haga caso. También te voy a señalar las maneras inadecuadas de confrontar, por si coinciden con las tuyas y te apetece cambiarlas.

No us ho perdeu, serà molt interessant.

Carnestoltes: escollir disfressa

El 9 de febrer és la rua de Carnestoltes del nostre barri i com cada any participarem. És per això que hauríem de decidir la disfressa d'aquest any.
Aquests propers dies podreu fer els vostres suggeriments a la bústia que trobareu al vestíbul de l'escola. La setmana vinent us comunicarem la disfressa escollida.