Reflexions: "Consejos para padres: fiebre, catarro, diarrea, vómitos y traumatismo"

Es muy común que los más pequeños enfermen a menudo y sufran diferentes dolencias que los padres no saben cómo atender. El Hospital del Mar ha publicado un manual sobre la fiebre, los resfriados, la diarrea, los vómitos y los traumatismos, con una serie de consejos sobre cómo tratar estas enfermedades, tan frecuentes en los niños.

FIEBRE

• Cuando el niño tiene fiebre es conveniente quitarle ropa.
• Se pueden administrar antitérmicos cuando la temperatura axilar es superior a 38 ºC. La dosis la debe indicar el médico.
• Es aconsejable bañar al niño con agua templada aproximadamente durante 15-20 minutos.
• Se le deben ofrecer líquidos azucarados para beber, en pequeñas cantidades y con frecuencia. No forzar la alimentación.
• El niño con fiebre puede jugar si se encuentra animado y también puede salir de casa.

Motivos de consulta con el pediatra:

• Fiebre superior a 40 ºC.
• Fiebre en un niño menor de 3 meses.
• Fiebre difícil de controlar con medidas habituales (quitar ropa, antitérmicos, baño, etc.).
• Presenta alguno de los siguientes síntomas:
• Convulsiones (“ataques”).
• Manchas en la piel.
• Dificultad para respirar.
• Sensación de gravedad, irritabilidad o mal color.

CATARRO DE VÍAS ALTAS

• El niño debe beber abundantes líquidos.
• Puede estar inapetente. No se debe forzar la alimentación.
• Si tiene fiebre (temperatura axilar mayor de 38 ºC), se le debe quitar ropa, y se le puede administrar un antitérmico.
• Es aconsejable darle un baño con agua templada aproximadamente durante 15–20 minutos.
• Si el niño se encuentra bien, sin fiebre u otro síntoma que interfiera en su actividad, puede ir al colegio.
• Si el niño tiene la nariz tapada se deben hacer lavados con suero fisiológico. 
• Lavados nasales:

- Colocar al niño acostado boca arriba y con la cabeza girada a un costado y vaciarle en el orificio nasal que queda más alto, 1 cc de suero fisiológico con una jeringuilla. Luego girar la cabeza al lado contrario y hacer lo mismo.
- Si el niño tiene más de un año se pueden administrar 2 cc en cada orificio nasal.
- Se puede repetir varias veces al día, sobre todo antes de dormir y un rato antes de comer.
- Preparación casera del suero fisiológico:
Poner media cucharilla rasa de café de sal en un vaso grande y llenarlo con agua del grifo, disolverlo bien y se obtendrá aproximadamente un cuarto de litro de suero fisiológico.
Guardar el suero en un frasco de cristal.
Cambiarlo cada 2 días.


DIARREA (GASTROENTERITIS)

• Diarrea leve: deposiciones pastosas o grumosas, algunas verdes o con moco.
• Diarrea moderada: deposiciones líquidas o semilíquidas en número superior al habitual.
• Diarrea grave: deposiciones líquidas y explosivas en gran cantidad, a las que se suman vómitos.
• Alimentación del niño con diarrea leve o moderada:

1. Si toma lactancia materna.
Si tiene diarrea leve: se debe continuar con la lactancia materna.
Si tiene diarrea moderada: se le deben ofrecer tomas más frecuentes; se puede sustituir alguna toma por agua de arroz (se indica más adelante cómo se prepara).

2. Si toma lactancia artificial.
Si tiene diarrea leve: se debe continuar igual.
Si tiene diarrea moderada: se deben preparar los biberones con la mitad de cacitos de leche de lo habitual; por ejemplo, si pone 4 cacitos de leche en 120 cc de agua, ahora pondrá 2 cacitos de leche; esto se hará en cada toma durante un día y al día siguiente, se seguirá con la proporción normal.

3. Si toma alimentación complementaria.
La papilla de frutas se prepara sólo con manzana y plátano.
La papilla de cereales se prepara sólo con sémola de arroz.
El puré de verduras puede prepararse con patata, zanahoria o arroz hervido.
Pollo sin piel, pescado blanco o ternera (si ya se habían introducido), hervidos o a la plancha.

4. Si el niño presenta vómitos.
Hay que ofrecer líquidos fraccionados y con frecuencia, básicamente Sueroral‚ hiposódico, Isotonar, agua de arroz o suero casero con azúcar y sal.

Motivos de consulta con el pediatra:

• El niño/a tiene una diarrea grave.
• Rechaza completamente los líquidos.
• Está exageradamente postrado o muy somnoliento.
• Tiene vómitos muy frecuentes.
• Tiene fiebre alta y que no baja con medidas antitérmicas habituales.
• Preparación de soluciones líquidas para tratar las diarreas en los niños:

Sueroral, hiposódico:
- Diluir el contenido de un sobre en un litro de agua (puede ser del grifo).
- Se administra a temperatura ambiente.
- La mezcla sólo puede usarse durante 24 horas; luego, hay que hacerla de nuevo.

Isotonar:
- Verter el contenido de un sobre en el biberón vacío, agregar 250 cc de agua tibia y agitar para que se disuelva.
- La mezcla sólo puede usarse durante 24 horas; luego, hay que hacerla de nuevo.

Agua de arroz:
- Poner a hervir un litro de agua y añadir una taza de las de café de arroz.
- Se deja hervir aproximadamente media hora, luego se pasa por un colador y se guarda el agua en la nevera.
- Sólo puede usarse durante 24 horas; luego, hay que hacerla de nuevo.

Suero casero con azúcar y sal:
- Disolver en 250 cc de agua, una cucharadita de las de café de sal y dos cucharaditas de las de café de azúcar.
- Se pueden añadir unas gotas de zumo de limón.
- La mezcla sólo puede usarse durante 24 horas; luego, hay que hacerla de nuevo.


VÓMITO

• Al niño se le deben ofrecer líquidos de forma fraccionada y lentamente. Por ejemplo, 5-10 cc cada 10 minutos, hasta que hayan pasado 2 o 3 horas sin ningún vómito. Posteriormente, se ofrece más cantidad y más espaciada (por ejemplo, 20-25 cc cada 20 minutos).
• Si cesan los vómitos, se puede iniciar una dieta sencilla sin grasas.
• No se debe forzar la alimentación.
• Si no ceden los vómitos, es mejor esperar un rato sin ofrecerle líquidos y después volver a probar la tolerancia. Pueden ser útiles las chuches de azúcar al principio, cuando acaba de vomitar y si el niño tiene “cetona”.

Motivos de consulta con el pediatra:

• A pesar de todo sigue vomitando.
• Aumenta la cantidad o la frecuencia de los vómitos.
• Los vómitos persisten más de 12 horas.
• Aparecen signos de deshidratación: orina poco, moja poco los pañales, llora sin lágrimas, pierde peso, tiene la boca seca, está poco activo o irritable.
• Está dormido constantemente o cuesta despertarlo.

TRAUMATISMO CRANEAL

• Es necesario observar de cerca al niño durante 24 horas.
• Después de un golpe en la cabeza, es frecuente que el niño presente algún vómito aislado y que tenga sueño, se le puede dejar dormir y al cabo de 2-3 horas despertarlo.
• Si tiene dolor de cabeza, se le puede administrar un analgésico.

Motivos de consulta con el pediatra:

• Tendencia al sueño o dificultad para despertarlo.
• Visión borrosa o movimientos anormales de los ojos.
• Dificultad para caminar.
• Convulsiones (“ataques”).
• Desorientación.
• Vómitos frecuentes.
• Salida de sangre o líquido claro por la nariz o el oído.
• Dolor de cabeza intenso.
• Desviación de los ojos o de la boca.
• Pérdida de conciencia (“desmayo”).

Fuente: http://www.parcdesalutmar.cat/mar/CAT-CASTELLA.pdf

Reflexió: "Sis maneres d’evitar que el teu fill emmalalteixi amb l’arribada del fred"

El teu fill s’ha refredat un altre cop? No para d’estossegar i falta sovint a l’escola?

Amb l’arribada del fred molts pares es pregunten què poden fer per evitar que els seus fills pateixin les malalties típiques de l’hivern. Segueix aquests 6 consells pràctics i oblida-te'n!

Baixen els termòmetres i arriben les malalties més freqüents associades al fred, que afecten principalment les vies respiratòries, com la grip, els refredats, les bronquitis, faringitis o altres més greus com la pneumònia.

No obstant, no per aquest motiu s’ha de deixar de sortir al carrer amb nens; amb uns pràctics consells es pot reduir el contagi de malalties i altres problemes de salut relacionats amb el fred com lesions a la pell.

Per què el fred provoca que els nens emmalalteixin més?

Els nens són especialment vulnerables al fred i són més propensos a contraure malalties, sobretot si estan en contacte amb altres nens. El seu sistema immunològic no és prou madur i no tenen la mateixa capacitat defensiva que els adults. Molts pares i mares es pregunten què poden fer per evitar que els seus fills contraguin les malalties típiques de l’hivern.

Es relaciona el fred amb la majoria de malalties respiratòries però en realitat el fred no és el culpable en si que els nens es posin malalts, tot i que és durant els mesos de fred quan hi ha més risc de patir aquestes malalties. Hi ha diversos motius que ho expliquen:

• Els canvis bruscs de temperatura sense abrigar-se correctament.
• Els nens menors de 7 anys són més vulnerables als canvis de clima i tenen més risc de contraure infeccions, a causa de que solen tenir una respiració més bucal que nasal. 
• El fred provoca que les barreres naturals de defensa del nas (cilis i mucoses nasals) perdin la seva eficàcia i permetin el pas de més microorganismes dins de l’organisme i no escalfin prou l’aire que ha d’arribar als pulmons.
• Certs virus, com el de la grip, es cobreixen d’una capa resistent que els protegeix del fred i els permet seguir infectant altres persones.   
• La pluja provoca un augment de la circulació de virus respiratoris i contaminants en l’aire. 
• La contaminació domiciliària per falta de ventilació o romandre a llocs tancats en contacte amb altres nens facilita el contagi dels virus.

Com reduir l'exposició als virus

1. Abrigar-se correctament:
Per molts pares sortir ben d’hora al matí amb els seus fills és un patir perquè no troben la manera d’evitar que estosseguin o esternudin, i per això molts d’ells els abriguen de forma exagerada com si fossin ben bé esquimals.
Si bé un dels principals consells per evitar els efectes del fred és abrigar-se, abrigar-los massa pot ser contraproduent, ja que un excés de tela els impedeix regular la seva temperatura corporal amb la de l’ambient i assegurar els mecanismes de transpiració adequats.
També cal tenir en compte el tipus de teixit de les peces de vestir: la llana per exemple pot irritar les vies respiratòries, acumular pols i causar al•lèrgies. El material més apropiat per als nens és el cotó.
El que és fonamental és protegir-se bé el nas i la boca al passar d’un ambient càlid a un de fred, especialment durant el matí, quan molts nens s’enfronten al fenomen d’inversió tèrmica caracteritzat per una reducció significativa de la temperatura.

2. Ventilar els espais i evitar multituds:
Per prevenir certes malalties, és important que tots els espais on hi hagi nens estiguin ben ventilats i si és possible poc concorreguts. Es recomana obrir les finestres de les habitacions com a mínim 10 minuts al dia.
En interiors, és preferible utilitzar estufes elèctriques o de gas i mantenir la casa temperada (no cal pujar massa la calefacció), i permetre així que el propi organisme utilitzi els seus mecanismes reguladors d’adaptació al fred. Així també s’evitaran grans canvis de temperatura un cop sortim de casa.

3. Mantenir hàbits d'higiene:
Si pot ser cal evitar el contacte dels nens amb persones malaltes. També cal evitar que el nen comparteixi estris amb altres nens com gots, plats, coberts, tovalloles i xumets.
Rentar-se les mans amb freqüència, especialment abans de menjar, en entrar a casa i si ha estat en contacte amb altres nens, redueix gairebé un 30% les possibilitats que aparegui una malaltia respiratòria aguda.

4. Seguir una dieta variada i saludable:
L’alimentació té un paper destacat a l’hora d’evitar malalties i refredats típics dels mesos de fred.  Si el teu nadó encara està en època de lactància, la lactància materna estimularà el seu sistema immunològic i el protegirà davant moltes infeccions.
Si ja pren sòlids, la seva dieta ha d’incloure fruites i verdures, riques en vitamines A i C, a més de peix i llet. És recomanable no donar-los begudes fredes, i oferir-los en canvi caldos i begudes calentes o aigua i sucs naturals a temperatura ambient.

5. Vacunar-se de la grip si així ho considera el pediatra:
Encara que afecta un gran nombre de persones anualment a tot el món, en general la grip no és una malaltia greu, tot i que pot resultar-ho ser en persones d’edat avançada i nens i adults inclosos en els grups de risc de desenvolupar complicacions.
La vacuna de la grip només s'ha d'usar en nens a partir dels 6 mesos d'edat. Es recomana la vacunació anual als nens amb malalties de base que els facin més propensos a les complicacions, com asma, diabetis, algunes malalties renals, malalties del sistema immunològic, etc. Estan en discussió altres indicacions, com seria l'ocupació sistemàtica en els petits que van a guarderies.
També s’ha de vacunar de la grip els nens i la resta de convivents de malalts per als quals podria resultar especialment perillosa aquesta malaltia.
Per a més informació consulta el següent article i el següent vídeo en el que el Dr. Juan José García, Cap de Pediatria de l'Hospital Sant Joan de Déu, ens detalla quines implicacions té la grip en la salut dels nens i quins grups de risc necessiten vacunar-se de la grip.

6. Hidratar bé la pell:
Els canvis bruscs de temperatura deshidraten la pell i la fan molt més fràgil i sensible. El fred, el vent i el sol poden lesionar la pell dels nens, especialment la dels nadons.
La sequedat de l’ambient pot provocar irritacions i fissures a la pell, i per això és fonamental mantenir-la ben hidratada amb cremes, especialment si la pell del teu fill és molt seca.

Reflexió: "Cómo prevenir que tus hijos contraigan las enfermedades y trastornos típicos del verano"

En vacaciones vamos a la playa, al campo, al pueblo, cambian las temperaturas, nuestras rutinas y hábitos alimenticios. Por eso debes vigilar los cambios de hábitos de tus hijos, para que, con los cambios, no contraigan las enfermedades y trastornos típicos del verano.

Las vacaciones varían nuestras rutinas y hábitos. Solemos viajar, ir a la playa, a la piscina, al campo, y hacer diversas actividades de ocio en las que no debemos perder de vista a nuestros hijos. Algunas actividades, cambios de hábitos, consumo de nuevos alimentos o bebidas pueden hacer que contraigan alguna de las enfermedades o trastornos típicos del verano.  

Trastornos más frecuentes del verano  

Insolación

Trastorno provocado por una exposición prolongada al sol. Sus síntomas son mareos, dolor de cabeza, piel reseca, dolor abdominal o incluso quemaduras. En caso de que tu hijo sufra una insolación, debes vestirlo con ropa ligera, bañarlo con agua tibia y aplicarle crema aftersun.

La clave para prevenir la insolación es mantener a tus hijos hidratados, procurar que estén siempre a la sombra y que no hagan ejercicio físico durante las horas en que el sol tiene más intensidad. Además, hay que utilizar protectores solares resistentes al agua y de un factor superior a 30 grados.

Deshidratación

A causa de las altas temperaturas cualquier actividad física les hace sudar. De este modo, existe el riesgo de que se deshidraten. Los síntomas más frecuentes de la deshidratación son la sequedad de la piel, los ojos hundidos, escasez de saliva y orina poco abundante. De este modo, la concentración de agua en el organismo de tus hijos es inferior a la necesaria y pueden perder energía.

Para que no se deshidraten, recuerda que deben beber mucha agua y comer alimentos que la contengan con frecuencia. 

Infecciones intestinales

Provocan diarrea y hasta pueden llegar a causar vómitos. Se producen por la manipulación cruzada de alimentos crudos con alimentos listos para consumir, también por comida mal cocida o mal conservada.

Por eso, ten cuidado con lo que coman los niños fuera de casa, sobre todo si se trata de huevos, carne de res o pollo o pescado, ya sea guisado o crudo. También es recomendable tener cuidado con el marisco, en especial si se sirve crudo. 

Cortes digestivos

Los cortes de digestión se producen al cortar la digestión de los alimentos por bañarse o meterse en el agua rápidamente antes de que este proceso termine en nuestro organismo. Para evitarlos, intenta que los niños esperen unas dos horas en entrar al agua después de haber comido si han ingerido alimentos ligeros (como una ensalada o un bocadillo). Sin embargo, después de una comida abundante es mejor esperar entre cinco y seis horas a que se bañen.  

Otitis

La otitis es una infección en el oído contraída, frecuentemente, en las piscinas. Los síntomas habituales son sensación de humedad y picor en el conducto auditivo, dolor en el pabellón al comer e incluso la secreción de líquido a través del conducto auditivo, llamada otorrea.

Se suele curar mediante un medicamento en forma de gotas y evitando el baño los días posteriores a haberla contraído. Para prevenir la otits es recomendable que limpies bien los oídos a tus hijos cuando salga del agua (no con bastoncillos , pues según como se usen, pueden dañar el tímpano) y que les lleves al otorrino al principio de la temporada para que les saque los tapones de cera. 

Picaduras

Las picaduras, especialmente de mosquitos, abundan en la época estival. Sus picaduras pueden prevenirse usando mosquiteras e insecticidas. Además, debes tener cuidado, en el agua tus hijos también correrán el riesgo de que les piquen las medusas.

A pesar de todo, debes saber que aunque tomes todas las medidas mencionadas, es muy probable que tus hijos contraigan algunas de las citadas enfermedades o trastornos. Sin embargo, evitarlos es una cuestión de prevención y las formas de curarlos están a tu alcance. Finalmente, recuerda, que ante cualquier síntoma adverso, debes acudir al especialista.

Reflexions: "Què ha de contenir la farmaciola de primers auxilis per al teu fill?"

Com tots sabem, els nens també emmalalteixen, es lesionen o es fan mal, fet que ens pot angoixar o inquietar.

És per això que es recomana estar preparat i tenir a mà sempre una farmaciola bàsica de primers auxilis per a qualsevol tipus d'emergència.

A continuació detallem alguns dels productes bàsics que ha de contenir i que podràs trobar en qualsevol farmàcia, així com els números de telèfon que convé tenir sempre a mà:

Material sanitari:

• Aigua oxigenada
• Alcohol etílic de 96º
• Benes elàstiques i de cotó
• Sèrums de rehidratació oral en sobres o Tetra Brick per a la freqüència amb què els nens tenen quadres de vòmits i/o diarrea
• Cremes cicatritzants
• Gases estèrils per cobrir ferides o aturar sagnats
• Sabó líquid neutre per netejar les ferides
• Pinces o tisores de punta rodona
• Termòmetre digital
• Tovalloletes netejadores sense alcohol
• Guants de vinil d'un sol ús
• Esparadrap hipoalergènic de paper o de plàstic
• Tiretes
• Sèrum fisiològic en envasos de monodosi
• Recipient estèril per a mostres (orina o matèria fecal)

Medicaments:

En general és suficient que es disposi d'ibuprofèn i paracetamol per alleujar el dolor lleu i la febre. En nens amb algunes malalties concretes o amb necessitats especials, el teu pediatre pot considerar oportú que també disposin d'altres medicaments. Per exemple, salbutamol inhalat en persones asmàtiques, adrenalina injectable en nens amb al·lèrgies greus, etc.

És important que els medicaments es guardin en la seva caixa original i amb el seu prospecte. En nens és especialment important perquè ens indiquen la dosi que s'ha d'administrar, que varia amb l'edat del nen. Comprova sempre les dates de caducitat i assegura't que estan en bones condicions.

Números de telèfon:

És important tenir anotats els telèfons d'emergències, t'ajudarà a guanyar temps:

• Número d'emergències (112). Consulta la següent llista de números de telèfon d'emergència segons el teu país de residència
• Número del centre d'intoxicacions del teu país o regió. A Espanya existeix el Servei d'Informació Toxicològica (que depèn del Ministeri de Justícia) i està al servei les 24 hores del dia tot els dies de l'any. El seu telèfon és el 91 562 04 20.
• Número del pediatra
• Número dels bombers i de la policia

Altres elements que poden ser d'utilitat:

• Llanterna amb piles de recanvi
• Bloc de notes amb un llapis
• En cas de tenir un nadó a casa, pot ser útil tenir xumets de recanvi o un biberó esterilitzat. Aquest pot ser necessari per administrar el sèrum oral si encara no saben beure en got. D'altra banda, un xumet pot ajudar a calmar el nen en cas que tingui dolor.

Altres consells bàsics

La farmaciola pot estar ubicada en qualsevol armari, calaix o maletí, però ha de complir unes condicions mínimes:

• Estar en un lloc sec i fosc. Atès que la humitat i els vapors poden danyar alguns materials, no es recomana que les farmacioles estiguin a la cuina ni al bany.
• Romandre fora de l'abast I DE LA VISTA dels nens.

Una farmaciola no s'ha de sobrecarregar. Cal seleccionar els articles i medicaments imprescindibles per afrontar les situacions imprevistes que poden presentar-se amb més freqüència durant la infància: febre, ferides, traumatismes lleus, vòmits i diarrea ...

El seu contingut s'ha de revisar periòdicament, almenys cada 6 mesos per comprovar si els articles que conté es troben en bon estat i els medicaments de què es disposa no estan caducats i, si no és així, reposar-los.

No s'ha d'utilitzar per emmagatzemar els medicaments que ens han sobrat de tractaments passats. És recomanable que les restes de medicaments i els medicaments caducats, així com les seves caixes si estan buides, es dipositin als punts de reciclatge SIGRE de les farmàcies.

Una farmaciola de primers auxilis mai ha de contenir:

• Medicaments caducats, mal conservats o mal identificats
• Termòmetre que no funcioni
• Pinces i tisores rovellades

Si tens qualsevol dubte consulta el teu pediatre, sempre coneixerà millor al teu fill i podrà ajudar-te a personalitzar la farmaciola de primers auxilis.

App primers auxilis, una app per conèixer les tècniques bàsiques de primers auxilis d'una manera fàcil i senzilla

L'aplicació Primers Auxilis Fàcils proporciona, d'una manera clara i senzilla, coneixements bàsics i pautes concretes per aplicar mesures de primers auxilis en cas d'urgència abans de l'arribada dels serveis mèdics especialitzats. El coneixement dels protocols d'actuació permet saber com reaccionar en situacions d'emergència i sempre és un bon moment per aprendre'n.

L'app té una interfície didàctica i amable. La seva usabilitat és molt adequada perquè els adults comparteixin una experiència educativa amb els nens, i es duguin a terme tasques de psicoeducació en context familiar o escolar.

En aquests moments presenta 5 casos (i s'espera que se n'incorporin més en un futur): Recuperar la consciència-Lipotímia, Maniobra d'Heimlich-Ennuegament, Massatge Cardíac-parada cardiorespiratòria,PAS-emergència mèdica i RCP-Reanimació Lactant.

Els 5 escenaris es desenvolupen seguint una seqüència dinàmica i interactiva de manera que l'usuari ha de realitzar moviments sobre la pantalla o el mateix dispositiu per continuar amb la visualització del cas seleccionat. Descriu de forma organitzada, "què fer" i "ull! què no fer" per aclarir dubtes.

• Categoria: Medicina familiar
• Organització: Primers Auxilis Fàcils
• Desenvolupador: © Joaquín Martínez Pérez – 2013/ Grupo Girasol
• Dispositius: IOS 4.3 i posterior (iPad, iPhone, iTouch) 
• Edat: adults i nens a partir de 8 anys
• Preu: gratuÏta
• Idiomes: castellà i anglès

Objectius i possibilitats:

• És una app interactiva i amb un disseny universal per ser visualitzada per persones de totes les edats, fet que afavoreix el seu ús didàctic.
• Principalment visual i amb suport escrit, ideal per a usuaris no-verbals o amb dificultats de comunicació.

Suggeriment de l'expert:

• Visualizar el siguiente video didáctico sobre la aplicación ayuda a tener una idea más clara de la misma y del uso que podemos hacer de ella.
• Visualitzar el vídeo didàctic sobre l'aplicació ajuda a tenir una idea més clara de la mateixa i de l'ús que en podem fer d'ella.

Reflexió: Guia per curar ferides

Font: 

Sociedad Españolade Urgencias de Pediatría

Una ensopegada, una esgarrapada, un tall...

Un petit contratemps es tradueix, en la gran majoria de vegades, en una ferida. Els nens se solen espantar amb facilitat en aquests casos, però tu has de tenir clar què cal fer per socórrer al teu fill.

Comença per rentar-te bé les mans amb aigua i sabó, i segueix el següent esquema.

No intentis curar les ferides profundes. Procura aturar l'hemorràgia comprimint la ferida amb apòsits estèrils o un drap net . Si és una extremitat aixeca el membre i truca al 112 .

Ferides per mossegades i esgarrapades d'animals i mossegades d'altres nens

• Rentar la ferida amb aigua i sabó abundants i desinfectar amb iode (és més important que en altres ferides perquè el iode inactiva el virus de la ràbia . Això sobretot és important en cas d'animals salvatges , que són un reservori del virus . Als domèstics , que solen estar vacunats , no sol haver aquest problema ) .
• En cas que l'animal no sigui propi, preguntar al seu propietari si està correctament vacunat .
• Consultar amb el metge , ja que es tracta de ferides amb més risc d'infecció i en les quals sol ser necessària l'administració d'antibiòtic per prevenir-la.

Reflexió: Com atendre a un nen que ha patit un accident?

PAS és l'acrònim que et recordarà com atendre un nen que ha patit un accident

10/01/2014

Font: 

FAROS Sant Joan de Déu

Per atendre a un nen que ha patit un accident, per la seva seguretat i la nostra, és recomanable seguir una conducta ordenada en tres passos, que es resumeixen en l'acrònim PAS (Protegir, Alertar i Socórrer).

Recomenacions generals en primers auxilis: Conducta PAS

Protegir

Consisteix en assegurar-nos que l'escenari en què ens trobem sigui segur. Si bé això és així en la majoria dels accidents, pot no complir-se sempre i cal tenir-ho en compte en situacions com accidents de trànsit, incendis, etc.

Alertar

Si bé la majoria d'accidents infantils provoquen lesions lleus que no necessiten atenció mèdica urgent, en el cas que l'accident sigui de gravetat hem de trucar al telèfon d'emergències (112).

Sócorrer

Per atendre una persona que ha patit un accident, sobretot en el cas que es tracti d'un nen, cal intentar:

•  Mantenir la calma
• Tranquil·litzar al nen accidentat. Cal tenir en compte que un nen que ha patit un accident pot estar espantat i adolorit. Per tranquil·litzar-lo hem d'intentar parlar pausadament, amb veu suau i adaptant el nostre llenguatge a l'edat del nen i explicar pas a pas el que farem i avisar-lo si en algun moment alguna de les maniobres que realitzarem li produiran algun tipus de dolor.
• En casos de traumatismes greus, no realitzar maniobres innecessàries ni mobilitzar l'accidentat llevat que la seva vida corri perill. Si no es té clar el que cal fer, és millor no actuar, demanar ajuda i quedar-se amb el nen.

Altres consells:

• Conserva la calma. El nerviosisme es contagia i dificulta la presa de decisions encertades.
• Evita aglomeracions.
• Estudia el lloc de l'accident per si el risc pogués persistir i fos imprescindible evacuar totes les persones allí presents.
• Tranquil·litza el ferit i no mencionis possibles lesions.
• Mantingues al nen ferit calent si és possible.
• Posa'l en una postura de seguretat.
• No proporcionis al nen medicaments, aliments ni beguda.

Reflexió: Passos bàsics a seguir davant un nen que ha patit una cremada

Font: 

Sociedad Españolade Urgencias de Pediatría

Vessar la tassa de cafè de l'esmorzar de la mare, bolcar una cassola amb aigua bullint per a la pasta. Són accidents que poden succeir al domicili i causar cremades als nens.

Sovint són petits accidents que provoquen cremades lleus però també poden produir accidents amb cremades greus. En tot cas, consulta l'esquema que t'oferim per saber com actuar.

Reflexió: Reanimació Cardiopulmonar (RCP) a nadons i nens. Com es realitza?

Malauradament, en algunes situacions podem estar davant la presència d’un nadó o un nen que té dificultat respiratòria i/o està en risc de parada cardiorrespiratòria degut a un accident o alguna patologia.

Per aquest motiu creiem necessari oferir les guies bàsiques per realitzar la RCP. És senzilla i pot salvar moltes vides!

Què és la RCP?

La reanimació cardiopulmonar bàsica (RCP) és el conjunt de maniobres que permeten identificar si un nen està en situació de parada cardiorrespiratòria i realitzar una substitució de les funcions respiratòria i circulatòria, sense cap equipament específic, fins que la víctima pugui rebre un tractament més qualificat.

Per què és necessari utilitzar la RCP?

Per sort, la parada cardiorrespiratòria és poc freqüent en nens, però és important conèixer en què consisteix la RCP per si ens trobem en una situació en què la respiració o els batecs cardíacs d’un nen s’han aturat per diverses causes:

• Accidents: de trànsit, per ofegament, sensació d’ofec, ennuegament amb objectes, electrocució, intoxicacions, asfíxia o altres lesions.
• Patologies: congènites greus o altres patologies com la bronquiolitis, asma, tos ferina, etc.
• Infeccions greus: com la meningitis.

Si en poc temps no es restableixen les funcions vitals dins de la normalitat i el flux de sang del nen s’atura, es pot presentar dany cerebral o fins i tot la mort. Per això és important continuar amb la RCP fins que torni el batec del cor i la respiració del nen o fins que arribi ajuda mèdica.

Qui ha de fer-la?

La importància de la RCP rau en que qualsevol persona que conegui la tècnica (pares, familiars, mestres, professionals de la salut, etc.) pot realitzar-la en qualsevol lloc i sense haver d’esperar. De fet, és vital iniciar la RCP en els tres primers minuts després de l’aturada cardiorrespiratòria ja que sinó, la probabilitat que el nen pateixi seqüeles és molt alt. La mort pot ocórrer en només 4 o 6 minuts.

Davant quins símptomes cal actuar?

Els símptomes als què hem d’estar alerta davant d’un nen són:

• Pèrdua de coneixement
• Parada respiratòria
• Absència de senyals de vida

Quins passos hem de seguir?

Els passos de la RCP segueixen una seqüència lògica per garantir l’efectivitat i èxit de la tècnica. Per això no ens hem de saltar cap pas:

1. Verificar el nivell de consciència del nen. Podem preguntar-li com es troba o fer-li lleus sacsejades o cops, sempre que tinguem la certesa que no pateix cap possible lesió al coll o al cap a causa d’un accident. Observar si es mou o fa algun soroll.

2. Si obtenim resposta. Si el nen respon movent-se o verbalment, haurem de deixar el nen en la posició en el que l’hem trobat (a no ser que estigui exposat a algun perill addicional), comprovar el seu estat i demanar ajuda si cal.

3. Si no obtenim resposta, demanar ajuda. Si el nen està inconscient hem de demanar ajuda a alguna persona propera. Si no hi ha ningú a prop, no hem de deixar sol al nen.

4. Col·locar al nen boca amunt. Hem de tombar al nen sobre una superfície dura i plana, amb el cap boca amunt i les extremitats alineades. És important evitar torçar-li el cap i el coll, ja que si el nen ha patit un accident podria patir lesions cervicals.

5. Obrir les vies respiratòries. Per a l’obertura de les vies respiratòries, es realitzarà la maniobra front-barbeta destinada a facilitar l’entrada d’aire per la boca. Per evitar que la llengua caigui cap enrere, hem d’aixecar-li la barbeta amb el cap fix i amb una mà. Alhora, amb l’altra mà inclinarem el cap del nen cap enrere empenyent el front cap avall amb l’altra ma. En cas de presència d’un cos estrany visiblement i fàcilment extraïble a la boca, s’intentarà retirar amb la punta dels dits, però mai li realitzarem una revisió mèdica a cegues de la cavitat bucal

6. Valorar i comprovar la respiració del nen. Hem de posar l’oïda prop del nas i boca del nen i observar el tòrax per comprovar si respira. Observarem, escoltarem i sentirem durant no més de 10 segons abans de decidir si la víctima respira amb normalitat. Si hi ha algun dubte actuarem com si NO fos normal.

7. Si respira, el col·locarem en posició lateral de seguretat (PLS) sempre que sigui possiblei trucarem a urgències fins a l’arribada dels equips assistencials, comprovant en tot moment la seva respiració. En lactants, la PLS resulta complicada. Hem de procurar posar el lactant en una superfície dura encara que sigui amb un suport, ja que així millorarà la permeabilitat de la via respiratòria i disminuirà el risc d’ennuegament amb vòmits o secrecions.

8. Si el nen no respira i estem acompanyats d’una altra persona, hem d’indicar-li que avisi a emergències (112). Nosaltres, mentrestant, no ens separarem del nen i iniciarem la respiració artificial (boca-boca).Per això, ens col•locarem de genolls al costat del cap del nen i seguirem els següents passos:

• Obrir les vies àrees.
• Tapar el nas del nen.
• Inspirar profundament.
• Col·locar els nostres llavis al voltant de la boca del nen (si és menor d’un any podem cobrir-li la boca i el nas a la vegada de manera que quedi completament segellada).
• Fer 5 insuflacions de rescat (bufs) uniformes fins comprovar que el tòrax del nen s’eleva. Retirar la boca per agafar aire i observar que el tòrax torna a baixar. Entre cada insuflació hem de mantenir la posició del cap i les mans però hem de retirar la boca per facilitar l’expiració. 

Mentre es realitzen les insuflacions de rescat, haurem de comprovar si provoquen alguna resposta en forma de moviments, respiracions o tos. Si no aconseguim que entri aire haurem de sospitar que algun objecte està obstruint les vies respiratòries. Consulta com funciona la tècnica de l’Obstrucció de la Via Aèria per Cos Estrany (OVACE) o ennuegament.

9. Comprovar senyals de vida. Per comprovar els senyals de vida, haurem d’observar signes de tos, moviments i / o respiració.

• Si presenciem senyals de vida: seguir amb la ventilació boca a boca a un ritme de 20 per minut fins l’arribada dels serveis d’assistència comprovant en cada moment el seu estat de respiració i els batecs del seu cor.
• Si NO presenciem senyals de vida: si el nen segueix inconscient, no respira, no es mou o té mal color, són altres senyals que el seu cor no batega. Iniciarem les compressions toràciques.

10. Realitzar les compressions toràciques. L’objectiu és comprimir el tòrax contra l’espatlla de forma rítmica per aconseguir que la sang surti del cor i circuli pel cos. Col·locarem el nen boca amunt en un pla dur i amb les extremitats alineades i seguirem aquests passos:

• Col·locar el taló de la mà a l’estèrnum, just per sota dels mugrons, mai   en l’extrem de l’estèrnum. En els nens menors d’1 any, col•locarem 2 dits, i en nens majors de 8 anys podem utilitzar les dues mans.
• Col·locar l’altra mà de manera que aguanti el front una mica inclinat cap endarrere.
• Aplicar pressió cap avall al pit del nen comprimint-lo entre 1/3 i ½ de la seva profunditat.
• Fer 30 compressions deixant que el pit s’elevi completament. Haurem de fer aquestes compressions de forma ràpida, forta i sense pausa.
• A continuació fer 2 insuflacions més.
• Continuar la RCP (30 compressions cardíaques, seguides de 2 insuflacions i repetir).

11. Trucar a urgències i comprovar senyals de vida. Si al cap d’un minut de començar la RCP, seguim sols i no hem pogut trucar a urgències (112), haurem de fer-ho ara encara que haguem d’abandonar momentàniament al nen.

Als 2 minuts haurem de comprovar l’eficàcia de les nostres maniobres: aparició de senyals de vida i/o respiració espontània.

12. Finalitzar la RCP. Haurem de continuar combinant 30 compressions toràciques amb 2 ventilacions fins que:

• Arribi l’ajuda del professional.
• La víctima recuperi la respiració efectiva.
• Estiguem exhausts.

És important recordar que no és recomanable realitzar maniobres de reanimació amb el lactant en braços i en moviment. Només de forma excepcional podem mobilitzar el nen, en cas que ens desplacem per sol•licitar ajuda, i continuar les maniobres a l’altre lloc.

Com podem prevenir haver de fer la RCP?

A diferència dels adults, són causes evitables les que provoquen que s’hagi de practicar la RCP a la majoria de nens. Tenint en compte aquesta premissa, és millor prevenir seguint aquests pràctics consells:

• Prevenir lesions per accidents de tràfic. Utilitzar cadires homologades segons l’edat del nen i conduir amb precaució i sentit comú.
• Prevenir ennuegaments amb aliments o cossos estranys. Ensenyar al nen què ha de menjar i el que no, i fer-ho de forma pausada. En nens més petits cal estar atents que el nen no s’empassi objectes petits.
• Donar al nen joguets aptes per a la seva edat, que hagin passat tots els controls de seguretat i qualitat.
• Prevenir la ingesta de productes tòxics. Mantenir productes tòxics, medicaments, productes de neteja, etc. fora de l’abast dels nens.
• Ensenyar al nen a nedar des de petit.
• Ensenyar al nen educació vial i a anar en bicicleta, tricicles, etc. de forma segura.

Mai no hem de subestimar el que pugui fer un nen. Segurament és capaç de fer moltes més coses de les que creiem que pot fer. Per això és recomanable estar sempre atents a allò que està fent i estar preparats davant d’una urgència.

Per últim, creiem que encara que tots els pares, altres familiars i fins i tot mestres, han de conèixer la tècnica del RCP, són els pares de nens amb problemes de salut degut a patologies cròniques, especialment del cor o de respiració, els que han de conèixer quan es pot produir una aturada cardiorrespiratòria i com utilitzar la RCP com abans millor.

Xerrada: "les malalties infantils"

El dimecres 4 de desembre a les 17:30h tindrà lloc a la biblioteca de la Plaça Europa una xerrada col·loqui a càrrec de la pediatra Ada Cid: "Les malalties infantils".

Serà un espai obert on els pares i les mares podran expressar els seus dubtes a la pediatra.