Com podem tractar la gelosia del nostre fill per la seva
germana petita? Mercè Villegas i
Gómez
COM
PODEM TRACTAR LA GELOSIA DEL NOSTRE FILL PER LA SEVA GERMANA PETITA?
La gelosia és
l’amor i afecte recelós del qui tem que la persona estimada desplaci el seu
afecte dipositant-lo en una altra que prefereixi. Tots els nens recelen quan
arriba un nou germà.
La gelosia, provoca molt patiment, ja que l’amenaça de
perdre l’amor de la persona estimada, és un dels dolors més grans dels éssers
humans. Si als adults, amb molts més recursos que els nens, ens fa patir tant,
com no l' han de patir els nens que depenen tant dels pares? Per a un nen petit, l’amenaça de
perdre l’amor dels pares, és l’amenaça de no poder sobreviure, per la seva
manca de recursos.
El nen, de ben petit, té recel que els pares s’estimin
entre ells i l’excloguin de la seva relació. (Qui no ha vist els intents dels nens petits de
posar-se sempre que poden enmig dels pares?).
Quan neix un germà, el nen tem que els pares el
prefereixin. (Veu que en tenen
tanta cura l!) i posarà
als pares a prova una i altra vegada per comprovar que
continuen estimant-lo com abans, ell no ho sap. És una experiència nova.
Sigui quina sigui la manera personal d’expressar-ho, tots
els nens recelen quan arriba un nou germà. Segons el temperament del nen i el
tarannà de la família, ho farà de diferents maneres:
-
En el
millor dels casos, ho expressarà obertament: amb paraules, criticant el bebè, dient que li fa nosa,
que és molt lleig... Si els pares l’escolten afectuosament sense prohibir-li ni
recriminar-li l’expressió d’aquests sentiments, serà una ajuda per sentir-se
comprès, acceptat i estimat per ells siguin quins siguin els seus sentiments i
per créixer amb confiança, sense por dels sentiments més agressius que
coexisteixen, evidentment, amb uns altres de molt afecte cap al nadó.
-
De
vegades ho expressarà amb fets: molestant, reclamant malhumorat, picant de peus més que de costum, o
tornant a postures més infantils (tornar a fer-se pipi al llit, fer de nou la
pipa, etc.) per assemblar-se al bebè, que creu preferit. Recordem: El nen
recela, no es fia que els pares el continuïn estimant. Necessita comprovar-ho!
Cal que els pares li demostrin que entenen el seu patiment, li demostrin que
l’estimen i que valoren els seus progressos de nen més gran.
-
Hi ha nens, que no poden
expressar aquest recel ni amb paraules ni fets, llavors poden
aparèixer pertorbacions en el son, por a la foscor, terrors nocturns... Si
això passa, cal estar amb ell una estona i donar-li una atenció especial quan
estigui al llit, fer-li companyia quan a la nit es desperti (més que portar-lo
al llit dels pares, perquè quan això s’instaura, és un hàbit molt difícil de
treure).
Però a poc a poc i després
de moltes provatures, el nen van experimentant que pot compartir amb el bebè
l’amor dels pares, i així, van aprenent a compartir també
altres coses: les joguines, els amics... Compartir! un pas important cap a la
maduresa!
La família és el millor taller per a aquest aprenentatge i els pares van
afavorint-lo a poc a poc. Però de
vegades la intensitat de la gelosia és tan forta , que provoca un patiment
excessiu que no afavoreix ni el creixement ni l'harmonia familiar.
En aquestes situacions, una consulta al psicòleg pot facilitar la comprensió dels
temors més íntims del nen i ajudar a desbloquejar la situació.
COM HEM
DE PREPARAR L’ARRIBADA DE UN GERMÀ?
El Diccionari de la Llengua Catalana defineix així la
gelosia: “Sentiment, afecte
recelós de qui tem que un altre li pot ésser preferit; enveja que ens causa qui
gaudeix d’alguna cosa que voldríem per a nosaltres”. La gelosia és
un fenomen universal que afecta tant als infants com als joves i als adults. En
realitat, és un sentiment negatiu produït pel fet que la persona que estimem
aprecia o estima un altre més que no pas a nosaltres.
La gelosia és tan habitual en els infants i els adults
que fins i tot la Bíblia ens en presenta alguns exemples, com la rivalitat
entre Caín i Abel.
També en trobem de ben populars, com la competència entre artistes de cine o
entre professionals dels mitjans de comunicació. En el nen petit, aquest fenomen és molt evident perquè
té la sensació sentir-se destronat, desplaçat o que ha perdut l’afecte
en néixer un germà. Els nens més grans poden tenir el sentiment “que no han
estat bons fills”, i els pares busquen un “recanvi” millor que no pas ell. Als
pares els dol la gelosia del fill, i es pregunten si no hauran fet malament
alguna cosa. La tasca dels pares és la de minimitzar l’efecte negatiu que pot
representar l’aparició “no desitjada” d’un germanet.
La gelosia
produïda per un nou germà depèn de l’edat. Els nens que tenen menys de dos o
tres anys encara depenen molt de la mare i se senten molt insegurs si no la
tenen a la vora. Els germans “entrepà”, els que estan entre un germà més gran i
el nounat, tenen les seves dificultats perquè ni gaudeixen de les habilitats
del gran ni dels privilegis del petit. Malgrat això, amb el temps es tornaran
negociadors, més flexibles i adaptables a la nova situació.
En la preparació d’un infant per al naixement d’un nou germà, s’han de tenir en compte tres fases:
• Durant l’embaràs
se li ha de parlar del nou germà, fer que escolti els moviments fetals,
procurar que vegi alguns nounats i que entengui el que pot esperar. S’ha
d’evitar que determinats canvis (canvi d’habitació, inici d’anada a la
guarderia...) coincideixin amb l’arribada del germà; per tant, caldrà fer tots
aquests canvis abans del naixement. Caldrà informar-lo de qui tindrà cura d’ell
en absència de la mare, i tenir vers ell algunes atencions ben senzilles, com
fer-li veure les seves fotos de nounat.
• Quan la mare ja és a l’hospital serà convenient que ella
tingui un contacte permanent amb ell, i que el portin a l’hospital perquè vegi
com més aviat millor el seu germà o germana, i, si això no fos possible,
mostrar-li fotos o vídeos. També és important dur-lo a llocs que no li són
habituals (cine, zoo) per a distreure’l totalment.
•
En arribar a casa, caldrà esmerçar una bona estona en estar
exclusivament per ell (i deixar de banda el nounat) i fer-li un regal que li ha
portat “el nostre nen”. Quan es presentin visites de coneguts, serà bo
recordar-los que portin també algun regal per a ell: Ell ha de ser l’encarregat
d’obrir tots els paquets. A mida que passin els dies serà oportú fer de manera
que tingui cura del germà (prendre’l en braços, ajudar a canviar-lo, donar-li
el xumet). I dedicar-li cada dia una mitja hora d’atenció; ningú, per cap causa, no ha d’interrompre
aquest temps de dedicació exclusiva.
Malgrat aquesta
rivalitat, que pot durar molts anys, la majoria dels germans arriben a
l’adultesa amb un gran amor entre tots ells.
La observación muestra que, cuando una madre coge en brazos a su hijo, la actividad del sistema nervioso, del motor y la frecuencia cardíaca del pequeño disminuyen y, por lo tanto, se tranquiliza. También se demostró que los bebés prefieren el movimiento y se relajan más si la madre los coge en brazos y, en vez de sentarse, camina.
