Reflexions: Gelosia davant un germà o l'arribada d'un germà

Com podem tractar la gelosia del nostre fill per la seva germana petita? Mercè Villegas i Gómez

http://www.familiaforum.net/

COM PODEM TRACTAR LA GELOSIA DEL NOSTRE FILL PER LA SEVA GERMANA PETITA?

La gelosia és l’amor i afecte recelós del qui tem que la persona estimada desplaci el seu afecte dipositant-lo en una altra que prefereixi. Tots els nens recelen quan arriba un nou germà.

La gelosia, provoca molt patiment, ja que l’amenaça de perdre l’amor de la persona estimada, és un dels dolors més grans dels éssers humans. Si als adults, amb molts més recursos que els nens, ens fa patir tant, com no l' han de patir els nens que depenen tant dels pares? Per a un nen petit, l’amenaça de perdre l’amor dels pares, és l’amenaça de no poder sobreviure, per la seva manca de recursos.

El nen, de ben petit, té recel que els pares s’estimin entre ells i l’excloguin de la seva relació. (Qui no ha vist els intents dels nens petits de posar-se sempre que poden enmig dels pares?).

Quan neix un germà, el nen tem que els pares el prefereixin. (Veu que en tenen tanta cura l!) i posarà als pares a prova una i altra vegada per comprovar que continuen estimant-lo com abans, ell no ho sap. És una experiència nova.

Sigui quina sigui la manera personal d’expressar-ho, tots els nens recelen quan arriba un nou germà. Segons el temperament del nen i el tarannà de la família, ho farà de diferents maneres:

-          En el millor dels casos, ho expressarà obertament: amb paraules, criticant el bebè, dient que li fa nosa, que és molt lleig... Si els pares l’escolten afectuosament sense prohibir-li ni recriminar-li l’expressió d’aquests sentiments, serà una ajuda per sentir-se comprès, acceptat i estimat per ells siguin quins siguin els seus sentiments i per créixer amb confiança, sense por dels sentiments més agressius que coexisteixen, evidentment, amb uns altres de molt afecte cap al nadó.

-          De vegades ho expressarà amb fets: molestant, reclamant malhumorat, picant de peus més que de costum, o tornant a postures més infantils (tornar a fer-se pipi al llit, fer de nou la pipa, etc.) per assemblar-se al bebè, que creu preferit. Recordem: El nen recela, no es fia que els pares el continuïn estimant. Necessita comprovar-ho! Cal que els pares li demostrin que entenen el seu patiment, li demostrin que l’estimen i que valoren els seus progressos de nen més gran.

-          Hi ha nens, que no poden expressar aquest recel ni amb paraules ni fets, llavors poden aparèixer pertorbacions en el son, por a la foscor, terrors nocturns... Si això passa, cal estar amb ell una estona i donar-li una atenció especial quan estigui al llit, fer-li companyia quan a la nit es desperti (més que portar-lo al llit dels pares, perquè quan això s’instaura, és un hàbit molt difícil de treure).

Però a poc a poc i després de moltes provatures, el nen van experimentant que pot compartir amb el bebè l’amor dels pares, i així, van aprenent a compartir també altres coses: les joguines, els amics... Compartir! un pas important cap a la maduresa!

La família és el millor taller per a aquest aprenentatge i els pares van afavorint-lo a poc a poc. Però de vegades la intensitat de la gelosia és tan forta , que provoca un patiment excessiu que no afavoreix ni el creixement ni l'harmonia familiar. En aquestes situacions, una consulta al psicòleg pot facilitar la comprensió dels temors més íntims del nen i ajudar a desbloquejar la situació.

COM HEM DE PREPARAR L’ARRIBADA DE UN GERMÀ?

El Diccionari de la Llengua Catalana defineix així la gelosia: “Sentiment, afecte recelós de qui tem que un altre li pot ésser preferit; enveja que ens causa qui gaudeix d’alguna cosa que voldríem per a nosaltres”. La gelosia és un fenomen universal que afecta tant als infants com als joves i als adults. En realitat, és un sentiment negatiu produït pel fet que la persona que estimem aprecia o estima un altre més que no pas a nosaltres.

La gelosia és tan habitual en els infants i els adults que fins i tot la Bíblia ens en presenta alguns exemples, com la rivalitat entre Caín i Abel. També en trobem de ben populars, com la competència entre artistes de cine o entre professionals dels mitjans de comunicació. En el nen petit, aquest fenomen és molt evident perquè té la sensació sentir-se destronat, desplaçat o que ha perdut l’afecte en néixer un germà. Els nens més grans poden tenir el sentiment “que no han estat bons fills”, i els pares busquen un “recanvi” millor que no pas ell. Als pares els dol la gelosia del fill, i es pregunten si no hauran fet malament alguna cosa. La tasca dels pares és la de minimitzar l’efecte negatiu que pot representar l’aparició “no desitjada” d’un germanet.
La gelosia produïda per un nou germà depèn de l’edat. Els nens que tenen menys de dos o tres anys encara depenen molt de la mare i se senten molt insegurs si no la tenen a la vora. Els germans “entrepà”, els que estan entre un germà més gran i el nounat, tenen les seves dificultats perquè ni gaudeixen de les habilitats del gran ni dels privilegis del petit. Malgrat això, amb el temps es tornaran negociadors, més flexibles i adaptables a la nova situació.
En la preparació d’un infant per al naixement d’un nou germà, s’han de tenir en compte tres fases:

• Durant l’embaràs se li ha de parlar del nou germà, fer que escolti els moviments fetals, procurar que vegi alguns nounats i que entengui el que pot esperar. S’ha d’evitar que determinats canvis (canvi d’habitació, inici d’anada a la guarderia...) coincideixin amb l’arribada del germà; per tant, caldrà fer tots aquests canvis abans del naixement. Caldrà informar-lo de qui tindrà cura d’ell en absència de la mare, i tenir vers ell algunes atencions ben senzilles, com fer-li veure les seves fotos de nounat.

• Quan la mare ja és a l’hospital serà convenient que ella tingui un contacte permanent amb ell, i que el portin a l’hospital perquè vegi com més aviat millor el seu germà o germana, i, si això no fos possible, mostrar-li fotos o vídeos. També és important dur-lo a llocs que no li són habituals (cine, zoo) per a distreure’l totalment.

• En arribar a casa, caldrà esmerçar una bona estona en estar exclusivament per ell (i deixar de banda el nounat) i fer-li un regal que li ha portat “el nostre nen”. Quan es presentin visites de coneguts, serà bo recordar-los que portin també algun regal per a ell: Ell ha de ser l’encarregat d’obrir tots els paquets. A mida que passin els dies serà oportú fer de manera que tingui cura del germà (prendre’l en braços, ajudar a canviar-lo, donar-li el xumet). I dedicar-li cada dia una mitja hora d’atenció; ningú, per cap causa, no ha d’interrompre aquest temps de dedicació exclusiva.

Malgrat aquesta rivalitat, que pot durar molts anys, la majoria dels germans arriben a l’adultesa amb un gran amor entre tots ells.