Reflexions: Inteligències múltiples

LA TEORÍA DE LAS INTELIGENCIAS MÚLTIPLES DE GARDNER

Las últimas teorías en psicología sobre la multiplicidad de las inteligencias, elaboradas por el profesor Gardner (1993) y sus colaboradores del proyecto Zero de la Escuela Superior de Educación de Harvard, dejan atrás la concepción casi única de la inteligencia. Hasta hoy sólo eran evaluadas y potenciadas la inteligencia lógico-matemática y la lingüística (test de Binet). A diferencia de esta concepción, la teoría de las IM (inteligencias múltiples) entiende la competencia cognitiva como un conjunto de habilidades, talentos y capacidades mentales que llama «inteligencias». Todas las personas poseen estas habilidades, capacidades mentales y talentos en distintos niveles de desarrollo.

Gardner define la inteligencia como la “capacidad de resolver problemas o elaborar productos que sean valiosos en una o más culturas“. Primero, amplía el campo de lo que es la inteligencia y reconoce lo que se sabía intuitivamente: “que la brillantez académica no lo es todo”. A la hora de desenvolverse en la vida no basta con tener un gran expediente académico. Hay gente de gran capacidad intelectual pero incapaz de, por ejemplo, elegir ya bien a sus amigos; por el contrario, hay gente menos brillante en el colegio que triunfa en el mundo de los negocios o en su vida personal. Triunfar en los negocios, o en los deportes, requiere ser inteligente, pero en cada campo se utiliza un tipo de inteligencia distinto. No mejor ni peor, pero sí distinto. Dicho de otro modo, Einstein no es más ni menos inteligente que Michael Jordan, simplemente sus inteligencias pertenecen a campos diferentes.

Segundo, y no menos importante, Gardner define la inteligencia como una capacidad. Hasta hace muy poco tiempo la inteligencia se consideraba algo innato e inamovible. Se nacía inteligente o no, y la educación no podía cambiar ese hecho. Tanto es así que en épocas muy cercanas a los deficientes psíquicos no se les educaba, porque se consideraba que era un esfuerzo inútil. Definir la inteligencia como una capacidad la convierte en una destreza que se puede desarrollar. Gardner no niega el componente genético, pero sostiene que esas potencialidades se van a desarrollar de una u otra manera dependiendo del medio ambiente, las experiencias vividas, la educación recibida, etc. Ningún deportista de élite llega a la cima sin entrenar, por buenas que sean sus cualidades naturales. Lo mismo se puede decir de los matemáticos, los poetas, o de la gente emocionalmente inteligente. Debido a eso, según el modelo propuesto por Howard Gardner todos los seres humanos están capacitados para el amplio desarrollo de su inteligencia, apoyados en sus capacidades y su motivación.

Actualmente, el autor de la teoría, Howard Gardner, diferencia ocho tipos de inteligencia:

1. Inteligencia Lógico-Matemática: capacidad de entender las relaciones abstractas. La que utilizamos para resolver problemas de lógica y matemáticas. Es la inteligencia que tienen los científicos. Se corresponde con el modo de pensamiento del hemisferio lógico y con lo que nuestra cultura ha considerado siempre como la única inteligencia.
2. Inteligencia Lingüística: capacidad de entender y utilizar el propio idioma. La que tienen los escritores, los poetas, los buenos redactores. Utiliza ambos hemisferios.
3. Inteligencia Espacial: capacidad de percibir la colocación de los cuerpos en el espacio y de orientarse. Consiste en formar un modelo mental del mundo en tres dimensiones, es la inteligencia que tienen los marineros, los ingenieros, los cirujanos, los escultores, los arquitectos o los decoradores.
4. Inteligencia Corporal-Kinestésica: capacidad de percibir y reproducir el movimiento. Aptitudes deportivas, de baile. Capacidad de utilizar el propio cuerpo para realizar actividades o resolver problemas. Es la inteligencia de los deportistas, los artesanos, los cirujanos y los bailarines.
5. Inteligencia Musical: capacidad de percibir y reproducir la música. Es la de los cantantes, compositores, músicos, bailarines.
6. Inteligencia Intrapersonal: capacidad de entenderse a sí mismo y controlarse. Autoestima, autoconfianza y control emocional. No está asociada a ninguna actividad concreta.
7. Inteligencia Interpersonal: capacidad de ponerse en el lugar del otro y saber tratarlo. Nos sirve para mejorar la relación con los otros (habilidades sociales y empatía). Nos permite entender a los demás, y la solemos encontrar en los buenos vendedores, políticos, profesores o terapeutas. La inteligencia intrapersonal y la interpersonal conforman la Inteligencia Emocional y juntas determinan nuestra capacidad de dirigir nuestra propia vida de manera satisfactoria.
8. Inteligencia Naturalista: capacidad de observar y estudiar la naturaleza, con el motivo de saber organizar, clasificar y ordenar. Es la que demuestran los biólogos, los naturalistas, los ecologistas.

Según esta teoría, todos los seres humanos poseen las ocho inteligencias en mayor o menor medida. Al igual que con los estilos de aprendizaje no hay tipos puros, y si los hubiera les resultaría imposible funcionar. Un ingeniero necesita una inteligencia espacial bien desarrollada, pero también necesita de todas las demás, de la inteligencia lógico-matemática para poder realizar cálculos de estructuras, de la inteligencia interpersonal para poder presentar sus proyectos, de la inteligencia corporal-kinestésica para poder conducir su coche hasta la obra, etc. Gardner enfatiza el hecho de que todas las inteligencias son igualmente importantes y, según esto, el problema sería que el sistema escolar vigente no las trata por igual sino que prioriza las dos primeras de la lista, (la inteligencia lógico-matemática y la inteligencia lingüística). Sin embargo en la mayoría de los sistemas escolares actuales se promueve que los docentes realicen el proceso de enseñanza y aprendizaje a través de actividades que promuevan una diversidad de inteligencias, asumiendo que los alumnos poseen diferente nivel de desarrollo de ellas y por lo tanto es necesario que todos las pongan en práctica.

Para Gardner es evidente que, sabiendo lo que se sabe sobre estilos de aprendizaje, tipos de inteligencia y estilos de enseñanza, es absurdo que se siga insistiendo en que todos los alumnos aprendan de la misma manera. La misma materia se podría presentar de formas muy diversas que permitan al alumno asimilarla partiendo de sus capacidades y aprovechando sus puntos fuertes. Además, tendría que plantearse si una educación centrada en sólo dos tipos de inteligencia es la más adecuada para preparar a los alumnos para vivir en un mundo cada vez más complejo.

El conocimiento del nivel de desarrollo de las distintas inteligencias en una persona y la combinación de éstas ayudan a realizar una buena elección del futuro profesional, dado que alguien con una inteligencia corporal-kinestésica muy desarrollada tendrá más aptitudes para ser deportista, bailarín, etc., mientras que otra persona con la capacidad espacial más desarrollada se orientará, preferentemente, hacia oficios como la aviación, las bellas artes, etc. Además podríamos decir que los alumnos que muestran respuestas violentas tienen un bajo nivel de desarrollo en dos inteligencias (intrapersonal e interpersonal) y que, como en las demás, tienen que realizar un aprendizaje concreto para mejorar estos niveles de conocimiento.



Aquí trobareu una entrevista a Howard Gardner, creador de la teoria de les Inteligències Múltiples:
http://www.abc.es/20111026/ciencia/abci-entrevista-howard-gardner-201110260157.html

Dia del Pare

L'Hora del conte

L'hora del conte amb Joan Boher: Contes populars.

El dimarts 25 de març a les 18h a la biblioteca de la Plaça Europa.

Reflexió: "Pautes per educar les emocions des de la infància"

La intel·ligència emocional (IE) és l'habilitat que té una persona per prendre consciència de les seves emocions i de les d'altres persones, i la capacitat per gestionar-les.

Els nens amb més IE són més feliços i mostren major benestar personal i social. A més, presenten menys ansietat i més recursos per superar situacions difícils al llarg de la vida.

En aquesta educació, la família juga un paper clau. En la família es gesten els primers vincles afectius i s'experimenten les primeres emocions. Per això, és important tenir en compte que els pares són els millors models o guies per ensenyar a regular les emocions.

Maria Àngels Mairena, doctora, psicòloga clínica de l'Hospital Sant Joan de Déu i experta en emocions, ens detalla en el següent vídeo alguns dels principals consells i recursos pràctics per educar les emocions dels petits.

Contes Toni i Tina:

Els contes d'en Toni i la Tina són una col·lecció de contes realitzada per l'editorial Castellnou i l'Hospital Sant Joan de Déu que serveixen com a recurs per treballar les emocions amb els nens. No te'ls perdis!

Reflexió: "Sis consells clau per conversar amb el teu fill sobre situacions difícils o traumàtiques"

La pèrdua d'un ésser estimat, el diagnòstic d'una malaltia greu, la vivència d'un accident, etc. són experiències difícils d'assimilar i viure per a un nen. Com tractar en el nen situacions traumàtiques?

En general, es defineixen els traumes com situacions negatives que sobrevenen de sobte, quan una persona encara no està mentalment preparada per assumir-los. Com és lògic, poden fer molt efecte en els nens, ja que aquests encara es troben en fase de desenvolupament, en molts sentits. Així, els pot resultar molt difícil recuperar-se, i per això és de vital importància que la família els proporcioni suport emocional i estratègies per afrontar els problemes.

Una de les claus per fer-ho és la comunicació. És natural que els nens vulguin conversar sobre situacions doloroses. Per exemple, no dubtaran a preguntar sobre la mort si mor algun familiar, o sobre les malalties greus quan coneguin algun cas.

Contràriament al que pugui semblar, parlar sobre aquests temes quan mostren inquietud no té efectes negatius sobre el seu ànim. Més aviat al contrari. És de vital importància comunicar-se, perquè així el nen expressi lliurement les pors, les angoixes i en definitiva els sentiments. Tampoc és bo forçar-lo a parlar: és més recomanable esperar que ell tregui el tema per voluntat pròpia.

En tots els casos, per saber exactament quina informació li proporcionaràs i com, és important que tinguis present l’edat. Per saber exactament com reacciona un nen davant un trauma segons el tram de desenvolupament en què es troba, consulta aquesta guia. En qualsevol cas, el teu suport emocional és una cosa que necessitarà a qualsevol edat.

Es presenta a continuació una relació d'accions simples i general per a tots els grups d'edat que et permetran oferir al petit el suport:

• Practica l'empatia i evita fer judicis. En realitat, no hi ha una manera correcta o incorrecta d'afrontar els traumes. Accepta la reacció del teu fill, però informa’l de totes les emocions que pot decidir adoptar. Mostra comprensió amb els sentiments que exterioritzi i no els censuris. El més important en aquest aspecte és donar a entendre al petit que els sentiments tenen un valor.
• Prova de retornar-li un entorn de seguretat. Quan els nens afronten una desgràcia, el món pot transformar de sobte en una cosa que ells no esperaven. Sense necessitat de sobreprotegirlo o tancar-lo en una bombolla, fes-li saber que té les seves necessitats cobertes. No només les físiques, sinó també, i sobretot, les afectives.
• Practica l'escolta activa. Interessa't pels seus sentiments, fes-li preguntes sobre el què t'expliqui i prova de captar els matisos que vol comunicar. No et preocupis si el nen sent la necessitat de recrear la situació negativa o de reviure-la, és natural. No tinguis por d’aclarir o de corregir els conceptes que tingui mal entesos mentre ho faci.
• Permet-li la regressió, puntualment, si cal. Per exemple, si una nit no vol dormir sol i et demana passar la nit a la teva habitació.
• Fes-li ser conscient que la situació és temporal i que superarà el problema. És més, és recomanable que, si t'és possible, t'informis sobre els traumes i sobre altres crisis. Això et permetrà abordar el problema amb una visió més àmplia. Mai no donis per fet que el petit mai es recuperarà, encara que això li porti un llarg període de temps.
• Sigues honest. Si tu també has tingut emocions negatives durant el problema del qual parleu, no tinguis por a expressar-ho. Evita els eufemismes, i sobretot, els enganys: els nens reaccionen realment malament davant la falta de sinceritat.

Referències bibliogràfiques:
Talking with Children About Difficult Subjects: Illness, Death, Violence and Disaster. The Child Study Center. NYU Langone Medical Center, 2010.

Lazarus, P. J. Trauma and Children. NASP Resources. Florida International University, 2013.

Reflexió: "Claus per a l'educació emocional en l'àmbit familiar"

Molts pares ja són conscients de la importància que pot tenir per a un nen l'educació i el correcte desenvolupament de les seves emocions, però no saben com començar amb això. T'oferim algunes senzilles guies.

Si hi ha un entorn on és imprescindible que es doni el desenvolupament de competències emocionals, aquest és el de la família. Els forts llaços emocionals entre pares i fills fan necessari que uns i altres puguin aprendre a ser emocionalment intel·ligents amb l'objectiu d'aconseguir viure tots amb més benestar.

Diferents estudis demostren que les relacions interpersonals (entre les quals trobem les familiars) són un dels factors predictius del benestar emocional o de la felicitat. Curiosament aquestes relacions també són causes principals de conflicte i malestar provocant emocions negatives com la tristesa, la rancúnia, l'odi, etc. La clau està en aconseguir ser emocionalment intel·ligents, desenvolupar i posar en joc aquestes competències a l'hora de relacionar-nos.

El primer pas, saber identificar les pròpies emocions

Els pares són models de comportament per als fills, per això el primer pas és la consciència emocional dels pares, és a dir, ser conscients de les pròpies emocions, de les causes i de les possibles conseqüències. Una bona manera de començar a treballar la consciència emocional pot ser responent a preguntes com: Com em sento en aquest moment? Per què em sento així? Com estic manifestant el que estic sentint? Què pot fer per corregir?

En aquest punt, serà també important verbalitzar com ens sentim, d'aquesta manera aportem i ampliem el vocabulari emocional dels nens alhora que donem exemple de com manegem la nostra pròpia gestió emocional.

El segon pas, ajudar els nens a gestionar les seves emocions

El següent pas és ajudar els nens a detectar com se senten, i com més aviat comencem aquest camí amb ells millor. És important ensenyar els fills a connectar amb si mateixos perquè puguin comprendre millor com se senten, i qualsevol moment o situació del dia a dia és bona per practicar i desenvolupar la consciència emocional.

És important que prestin atenció a les seves emocions, tant si són positives com l'alegria o negatives com la tristesa o l'enuig, per després poder etiquetar i posar-los nom.

A continuació, és important treballar amb ells la causa d'aquesta emoció, que verbalitzin què és el que els ha causat que se senten d'aquesta manera. Cal destacar que totes les emocions són legítimes i hem d’acceptar-les, en el que sí hem d'incidir és el comportament que se'n deriva. En aquest sentit, la impulsivitat pot representar un perill. Com a exemple, podem ensenyar al nostre fill que estar enfadat és legítim, però no pegar al seu amic perquè li ha tret la joguina de les mans.

Consells per practicar la consciència emocional

A continuació se suggereixen algunes activitats que poden ajudar al teu fill a explorar la seva pròpia consciència emocional:

• Dibuixar rostres que expressin emocions.
• Redactar un diari emocional (pot ser privat, o tenir fragments que es poden compartir).
• Imitar conjuntament diferents emocions.
• Identificar les emocions entre tots dos, com si es tractés d'un treball en equip i detectar el perquè d'aquest sentiment.
• Llegir conjuntament contes que ajudin a la consciència emocional. La col·lecció de contes d'en Toni i la Tina, realitzat pel propi Hospital Sant Joan de Déu i l'editorial Castellnou, treballen la gestió de les emociones en l'edat pediàtrica.

Treballar l'empatia, un aspecte fonamental en la gestió emocional

L'expressió emocional és fonamental per comprendre les emocions dels altres, saber com se senten, i poder compartir les emocions. Aquesta capacitat per reconèixer, comprendre i connectar amb les emocions alienes permet comprendre no només el punt de vista dels altres, sinó l'emoció des de la qual viuen un succés. A això se li denomina empatia.

És doncs aconsellable que actuïs sempre amb empatia, per posar-te en el lloc del teu fill i ser capaç d'experimentar els seus mateixos sentiments i emocions. Mai els menyspreïs, doncs per al teu fill tenen un valor molt important, i també considera valuós el que tu opinis sobre ells. Per exercitar l'empatia, el més important és escoltar d'una manera activa, fent un exercici de comprensió i de respecte mutus.

L'empatia afavoreix el bon clima en una llar, cosa que comporta indubtables beneficis per al desenvolupament del nen o adolescent. Diversos informes científics han aconseguit descriure un grup de neurones conegut com neurones mirall, que són precisament les que permeten comprendre les emocions d'un altre en la seva situació. Practicar l'empatia és fonamental perquè el teu fill també la desenvolupi.

Activitats per a la gestió de les emocions

A continuació t'oferim la llista d'algunes de les activitats que, ajuden a les persones, i en especial als més petits, a gestionar les seves emocions negatives i fomentar les positives:

• La música: tant escoltar com tocar un instrument, ballar o practicar el cant.
• El joc i el temps lliure: és molt aconsellable que aquest sigui un temps compartit amb els pares, en la mesura del possible. Ajuda, entre altres coses, a comunicar-se, a tolerar les petites frustracions i a millorar el sentit de l'humor.
• Potenciar el contacte físic: les carícies i les paraules afectuoses tenen beneficis psicològics comprovats.

Referència bibliogràfica:
García, E. Educar con inteligencia emocional en la familia. VI Cuaderno Faros: ¿Cómo educar las emociones? La inteligencia emocional en la infancia y la adolescencia. 2012.