Xerrada: "La lectura"

Ara que s'apropa Sant Jordi, farem a l'escola una xerrada sobre la lectura. Serà el proper divendres 26 d'abril a les 15:30h a càrrec de Jaume Vilarrubí (bibliotecari i pare).

Us esperem!

Reflexions: Com fomentar la lectura?

Està àmpliament acceptat que la lectura és una activitat profitosa i recomanable a qualsevol edat. Tanmateix, també és evident que és més difícil adquirir aquest hàbit si no es comença des de nen. Heus aquí algunes guies per aconseguir-ho.

Aconseguir que els nens adquireixin hàbits de lectura no és una tasca fàcil. No obstant això, és recomanable per diverses raons:

• Estimula la creativitat, la imaginació, la capacitat per expressar-se i l’habilitat de relacionar uns coneixements amb d’altres.
• És, a més, un excel·lent entreteniment per a aquells nens que aprenen a gaudir-ne: coneixen l’art d’explicar històries i adquireixen l’habilitat d’inventar-ne de noves.

En general, els especialistes aconsellen iniciar el contacte amb els llibres des que els nens són nadons. Al mercat hi ha moltes opcions pensades per a ells, de materials adequats a l’edat i alhora resistents. Això fa que es familiaritzin amb l’objecte de seguida. Però, com passa amb moltes altres coses, un factor clau és el que els nens veuen fer als pares. És lògic que sentin més curiositat pels llibres si sempre observen als seus familiars amb un llibre a la mà. Si tens llibres a casa, no tinguis por de que tots estiguin a l’abast. Així es sentirà lliure de fullejar-los quan vulgui.

A més, pots seguir aquests consells:

• Introdueix un moment de lectura al dia, per exemple, en anar a dormir, que és el més típic. Així, llegir es converteix en un hàbit diari.
• Quan encara siguin molt petits i no sàpiguen llegir, llegeix tu els llibres en veu alta. Està demostrat que així aprenen a llegir millor.
• Inventa jocs inspirats en els llibres que llegeixes els teus nens. Per exemple: inventeu junts un altre final, dibuixeu la història, feu una representació, etc.
• Procura que llegeixin llibres adequats a l’edat. Tanmateix, permet que ells triïn els seus temes preferits. A mesura que es facin grans, ofereix-los llibres en què les il·lustracions van desapareixent poc a poc (a partir dels nou o deu anys poden començar a llegir llibres en què ja no hi ha cap).

23 d’abril: dia internacional del llibre

La data del 23 d’abril és molt significativa per a la lectura. És la data en què va morir Cervantes, mateix dia que Shakespeare, i a més ha estat data de naixement d’altres importants escriptors, com Josep Pla. Potser per això, la UNESCO el va declarar dia internacional del llibre, una festa àmpliament celebrada a molts països.
Tot i que la festa es va proclamar el 1995, a alguns indrets ja era una festa molt assenyalada, com per exemple a Catalunya, on coincideix amb la diada de Sant Jordi. La llegenda explica que el patró va matar al drac quan aquest tenia raptada a la princesa, i posteriorment la va obsequiar amb una rosa. Per això és tradició regalar-ne una a la parella.En molts llocs és tradicional que s’organitzin parades i mercats de llibres, a més de realitzar algunes activitats per a nens relacionades amb la lectura. És molt típic que els escriptors més mediàtics acudeixin a les llibreries per signar exemplars als seus lectors.

Tarda de Portes Obertes

El proper 22 d'abril es farà la Tarda de Portes Obertes de la nostra escola a partir de les 17:30h.

Reflexions: Ioga per a nens

El ioga és una magnífica eina de relaxació tan vàlida per a adults com per nens. Si s'escau, a més, aquesta disciplina mil·lenària ajudarà al teu fill a connectar millor amb si mateix i a reforçar el vincle que hi ha entre vosaltres.Es tracta, com ja sabràs, d’una pràctica que mitjançant la respiració, meditació, relaxació i l’exercici de determinades postures procura l’equilibri desitjat al cos humà. 
Així mateix, en el cas dels nens, presenta nombrosos beneficis per a la seva salut:

•    Augmenta la flexibilitat de la columna
•    Enforteix braços i cames
•    Desenvolupa la capacitat de concentració
•    Aporta equilibri emocional, reduint l’agressivitat
•    Es recomana per a determinats trastorns del comportament

Els nadons poden realitzar exercicis de ioga des de recent nascuts, només t’hauràs de deixar orientar per algú expert en la disciplina. Si participes en les sessions, l’exercici conjunt estrenyerà el vincle amb el teu fill. Segons Pilar Unzueta en declaracions a lostiempos.com, "el més important és que en tot moment la mare o el pare parli amb el nadó i li somrigui, així el nen gaudirà de la sessió i es relaxarà prou com per realitzar més tard les posicions induïdes sense inconvenients".

Reflexions Hora del Cafè Abril: "Temps i família"

Tal i com us vam dir aquest mes a l'Hora del Cafè parlarem d'un dels temes que preocupa a la família: el Temps. Com és el temps que passem amb la família? Qualitat i/o quantitat?...
Aquí trobareu algunes reflexions, val la pena llegir-les:

RAMIS, A. “Com ser una bona mare i una bona treballadora i no morir en l’intent?” 

http://www.familiaforum.net/index.asp?page=detpyr&num=1&id=111&sc=36&ss=#1

En algun moment de la vida, a les dones que compartim la doble experiència de ser alhora mares i treballadores, se’ns planteja el conflicte que comporta aquesta doble responsabilitat

De vegades ens preocupa combinar amb èxit les tasques de ser mare i ser professional.  Això, sense tenir en compte que som esposes dels nostres marits, filles dels nostres pares, amigues dels nostres amics, veïnes, companyes... De ben poc ens serveix recordar que durant segles les dones han treballat i s’han fet càrrec de la família en societats més rurals i que les feines de la llar fa només uns anys eren duríssimes comparades amb les comoditats que moltes tenim ara.

Tampoc ens consola recordar quin sentit tan fonamental té la feina en la formació de la persona, en la seva autoestima i en el seu equilibri psicològic i social. Tots ens podem queixar en un moment o altre de la nostra feina, però no ens canviaríem per ningú altre que no en tingués ni per nosaltres mateixos en èpoques en que no en trobàvem! I, és clar, tampoc renunciaríem a la incomparable experiència de la maternitat (que a voltes queda molt circumscrita a l’embaràs i els primers anys de vida de l’infant, però que dura fins a la mort). El conflicte, doncs, no es planteja en l’àmbit teòric, sinó que esclata en qualsevol moment del quotidià.

Podem contemplar el conflicte des de tres angles (que no vol dir solucionar-lo):

-    La gestió del temps. Una bona proposta, coherent i ben explicada la podeu trobar en aquesta adreça web (http://www.gencat.cat/benestar/secretariafamilia/proces.htm), un document impulsat per la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania: Pla Estratègic sobre el usos i la gestió del temps a la vida quotidiana. Es tracta d’un document  que pretén donar pistes de reflexió sobre el temps que compartiu amb els de casa i els horaris en la vida quotidiana.

-    La priorització dels valors vitals. Em refereixo a la gestió del que podem anomenar “prioritats de la  vida de cadascú”. Com que el temps és finit, hi ha èpoques de la vida en què algunes activitats, relacions, etc. queden en un segon o tercer terme. I cal viure-ho no tant com una renúncia, sinó com una conseqüència de les altres opcions preses.

-    El control conscient de les nostres actituds. Generalment, a la feina ens contenim, procurem  que els nostres “problemes personals o familiars” no afectin el  nostre rendiment. En canvi, a casa ens relaxem i, o bé hi descarreguem els “problemes de la feina”, o senzillament ens relaxem i tractem d’estalviar-nos qualsevol tensió. Però això és impossible: en tota relació de convivència hi ha tensions i en tota relació afectiva hi ha patiments... I educativament relaxar-se pot ser un desastre! Així que cal controlar les nostres actituds com a mares tant com en qualitat de treballadores (qui sap si més i tot!).

Tot plegat té una orientació final: viure de la manera més feliç possible les opcions vitals que hem pres, o les circumstàncies amb què ens hem trobat, donant resposta al que finalment cada una de nosaltres consideri prioritari, sense pretendre ser “superdones”.

FLAQUER, L. (2001) El destino de la familia. 

Barcelona: Ariel.

Ya desde la sociología clásica se trató de conceptuar estos cambios con la distinción entre la socialización primaria y secundaria. Según esta teoría, se produciría una especialización de funciones entre la familia y otras instituciones de socialización. Mientras que la primera se encargaría de transmitir a los niños aquellos valores básicos, difusos y absolutamente necesarios para integrarse en el grupo primario, la escuela tendría a su cargo la enseñanza de conocimientos técnicos, nociones científicas y otros rudimentos especializados para pasar a formar parte de la sociedad en un sentido más amplio y abierto.

Volviendo al hogar, con el trabajo asalariado de ambos progenitores existe una creciente identidad entre ámbito familiar y actividades de ocio, y la educación de los niños debe tener lugar no tanto mediante el ejercicio de actividades productivas, sino sobre todo de consumo.

Pero, a mi juicio, el tema más peliagudo es otro. Desde siempre es más fácil transmitir orden y disciplina en el trabajo que en el ocio. Pues bien, el hecho de que la familia se haya privatizado significa que cada día se identifica más con el ocio y el consumo, un universo que supone elección, solaz y descanso. Los padres trabajan fuera del entorno familiar; los niños reciben a través de la escuela el ápice de disciplina que resulta necesario para hacer sus deberes. Pero para la correcta estructuración de su personalidad y para que se conviertan en ciudadanos de bien es preciso que la familia sea algo más que un repositorio donde se regeneran las energías perdidas.

Valores e identidades

Además, es dentro del seno de la familia, más que en la propia escuela, donde se acunan y se nutren aquellos valores sociales más generales que configuran la identidad cultural de un país y que constituyen el meollo de su personalidad colectiva.

En una sociedad avanzada, la educación de los hijos se ha hecho sumamente trascendental por diversas razones. Dejando aparte la relevancia de los conocimientos aprendidos en la escuela, cada vez más imprescindibles para encontrar trabajo y ganarse la vida, la educación primaria de los niños en el entorno familiar resulta decisiva porque vivimos en una sociedad heterogénea y plural, donde somos bombardeados constantemente con informaciones contradictorias y donde es muy fácil perderse si no se dispone de un criterio propio. Este discernimiento tan sólo  lo puede dar la familia. Debemos educar a nuestros hijos para ser más autónomos que heterónomos, para tener ideas e iniciativas propias, para ser capaces de comprender y analizar las nuevas situaciones que se les planteen, y ello se logra únicamente mediante  unas orientaciones generales, firmemente asentadas en algún tipo de valores.

Uno de los problemas del compartimiento de competencias entre familia y sistema educativo es que a veces los padres y los maestros no consiguen ponerse de acuerdo sobre cuál debe ser la frontera entre ambas.

A menudo el problema es el tiempo. Parece una paradoja que en la familia moderna, situada bajo el signo del ocio, justamente lo que falte sea el tiempo. Pero ello es así porque, al ser consustancial la lógica económica al modelo de familia individualista, éste se convierte en un artículo de consumo de lujo.

Muchas veces los padres alegan que “La calidad es más importante que la cantidad”. Sin embargo, lo que la mayoría de las actividades expresivas requieren es calma y sosiego y lo uno es tan importante como lo otro. Acaso habría que recordar la conocida frase de “El tiempo es oro”. Pero, cabría preguntar: “Oro, ¿para qué? ¿Para vivir o para consumir? ¿Para ser o para tener?”

DIÁLOGO ENTRE PADRE E HIJO

HIJO: "Papá, ¿puedo hacerte una pregunta?"

PAPA: "Sí, claro, ¿qué es?"

HIJO: "Papá, ¿cuánto dinero ganas en una hora?"

PAPA: ". Eso no es asunto tuyo ¿Por qué me preguntas tal cosa"

HIJO: ". Sólo quiero saber Por favor dime, ¿cuánto ganas por una hora?"

PAPA: "Si quieres saberlo, gano $ 100 por hora."

HIJO: "Oh (El niño con tristeza agacha la cabeza hacia abajo)!.

HIJO: "Papá, ¿puedo pedir prestado $ 50?"

El padre se puso furioso.

PAPA:. "Si la única razón por la que quieres saber lo que gano es para pedir prestado dinero para comprar un juguete tonto o alguna otra tontería, entonces quiero que te marches directamente a tu habitación, quédate en tu recama y piensa por qué estás siendo tan egoísta. Yo trabajo duro todos los días como para lidiar con tu comportamiento tan infantil”.

El niño en silencio se fue a su habitación y cerró la puerta.

El hombre se sentó y comenzó incluso a ponerse más enojado acerca de las pregunta del pequeño. ¿Cómo se atreve a hacer tales preguntas sólo para obtener algo de dinero?

Después de una hora o algo así, el hombre se calmó y comenzó a pensar:

Tal vez había algo que realmente necesitaba comprar con esos $ 50 y realmente el niño no pedía dinero muy a menudo. El hombre se acercó a la puerta de la habitación del niño y abrió la puerta.

PAPA: "¿Estás dormido, hijo?"

HIJO: "No papá, estoy despierto".

PAPA: "He estado pensando, tal vez yo fui demasiado duro contigo. Ha sido un día largo y saqué mi frustración en ti. He aquí los $ 50 que me pediste..."

El niño se irguió, sonriendo.

HIJO: "Oh, gracias papá!"

Entonces, se levanta y agarra debajo de la almohada, unos billetes arrugados. El hombre vio que el muchacho ya tenía dinero, empezó a enfadarse de nuevo. El niño contó despacio su dinero, y luego miró a su padre.

PAPA: "¿Por qué quieres más dinero si ya tiene bastante?"

Hijo: "Porque yo no tenía suficiente, pero ahora sí.

"Papá, tengo $ 100 ahora. ¿Puedo comprar una hora de tu tiempo? Por favor, ven a casa temprano mañana. Me gustaría cenar contigo."

El padre se sintió aplastado. Puso sus brazos alrededor de su pequeño hijo, y le suplicó por su perdón.

*Es sólo un pequeño recordatorio a todos ustedes que trabajan tan duro en la vida. No debemos dejar pasar el tiempo entre los dedos sin haber pasado algún tiempo con aquellos que realmente importan en nuestras vidas, las personas cercanas a nuestros corazones. Recuerden que para compartir un valor de $ 100 de tu tiempo con alguien que amas. Piensa, si muero mañana, la compañía en la que estás trabajando fácilmente podría reemplazarte en cuestión de días. Pero la familia y los amigos que dejaremos de sentir la pérdida por el resto de nuestras vidas. Y ahora que lo piensas así, nos dediques todo tu tiempo en el trabajo acuérdate que hay una familia que espera ansiosamente por tu llegada.

 Algunas cosas son más importantes.

Qüestions per a LA REFLEXIÓ I EL DIÀLEG Quan els fills són petits i pare i mare treballen, el temps s’omple ràpidament amb múltiples activitats; els pares solen estar sempre ocupats i qualsevol incident pot desestabilitzar la vida de la família. A l'hora de planificar la nostra vida de persones treballadores amb fills, perquè sigui factible i eficaç, no ens podem quedar en organitzar l'anada a l'escola, l'alimentació, la higiene, el descans... Les malalties, per exemple, formen part de la vida quotidiana dels infants, especialment en els seus primers anys d'escola. Preveure totes aquelles tasques derivades de les necessitats d'atenció i cura de les criatures pot eliminar un nombre important "d'incidents". Intentem planificar el nostre temps de forma realista? Portar un fill al món implica el compromís de cuidar-lo, educar-lo, estimar-lo... una ocupació i un temps que s'han de deslliurar forçosament d'altres activitats.  El temps és limitat i s'ha de redistribuir en funció de les responsabilitats voluntàriament adquirides. Tenir o no tenir fills és una opció de vida.  No es tracta tant, doncs, de renúncies com de viure plenament i feliçment les noves prioritats. Potser ens cal un reaprenentatge per deixar de pensar en tot allò que voldríem fer i no podem. Sabem viure amb alegria, satisfacció i bon humor... la feina que deriva del fet de tenir fills? Compaginar el treball amb les responsabilitats de la paternitat i maternitat sovint no és gens fàcil, i en general, les famílies van força cansades. A vegades, es pot fer molt poc per tocar els horaris de treball, però el temps lliure és de cadascú i a cadascú correspon ocupar-lo com vol; en general, ens trobem que pares i mares es proposen de fer més del que poden en el temps lliure. L’única manera de no haver d'anar sempre corrents i amb presses que ens neguitegen tant, és comptar adequadament el temps per a cada cosa i tenir present que cada cosa requereix el seu temps. Podem viure amb serenor el pas del temps? Actualment les famílies són més petites i es viu més aïllat, això, entre altres causes, ha portat a un plantejament de vida molt individualista, cosa que fa que cada família hagi de resoldre moltes dificultats. Som éssers socials i, si ens ho proposem, podem establir unes relacions solidàries, una xarxa de relacions familiars, d'amistat i de veïnatge per impulsar activitats d'ajuda mútua, d'acompanyament i d'afecte; que a més de suposar un bon reforç, ens fa sentir segurs i ens permet viure els incidents amb més tranquil·litat. Ens preocupem d'establir relacions d'ajuda mútua amb familiars, veïns i amics? Per estimar cal conèixer i per conèixer cal un temps per compartir, relacionar-nos i comunicar-nos. No es tracta de  dedicar-hi moltes hores, però sí que quan hi som hi estiguem “de debò”. Es tracte d’aprofitar les estones de convivència per la tendresa, el divertiment, per posar límits i transmetre normes, valors i pautes de conducta. Per compartir sentiments i emocions, per posar-nos al dia dels estats d'ànim, de les vivències, de les penes i alegries. Quant del nostre temps lliure dediquem a la relació amb els fills i família en general? El temps de dedicació, perquè "aprofiti", ha de servir per establir una veritable comunicació dels uns amb els altres: joc compartit, conversa, feines de casa... L'escolta, així com el respecte, l'empatia i la confiança esdevenen actituds bàsiques per a la comunicació i les relacions interpersonals amb els fills o amb qualsevol persona.

Ens preocupem només d'estar junts o també de "connectar", de compartir sentiments, emocions i experiències que ens fan sentir afectivament a prop els uns dels altres?

Festes de Primavera de L'Hopitalet

Com cada any ja s'acosten les Festes de Primavera.

Aquí teniu l'enllaç per poder consultar-ho:
http://www.l-h.cat/webs/especials/festesprimavera/276426_1.aspx?id=1

Taller de Ioga

Des de l’AMPA i l’escola us volem proposar un Taller de Ioga per a pares/mares i nens. Es faria un divendres per la tarda, de 3:30 a 4:30h.

Necessitem saber quanta gent estaria interessada per si calgués fer més d’un grup. Així que agrairíem que tots aquells que vulgueu participar ho fer saber a Secretaria abans del divendres 19 d’abril. 

Hora del Cafè: canvis

Últimament a l’Hora del Cafè venien pocs pares, així que hem pensat en fer alguns canvis.

Per començar canviem el dia, no ho farem els dimarts, sinó els divendres; l’hora serà la mateixa, de 3:30 a 4:30h.

Cada mes us proposarem un tema relacionat amb l’educació dels nostres fills i podreu trobar informacions, reflexions, articles... a les classes i al blog de l’AMPA per poder parlar-ne després.

Esperem les vostres opinions, suggeriments i informacions.

L’Hora del Cafè d’abril serà el divendres 19.

El tema serà “Temps i família”.

Us hi esperem!

Reflexió: Evolució del llenguatge dels 0 als 3 anys

LENGUAJE DEL BEBÉ 0-6 MESES: LENGUAJE PREINTENCIONAL

Nada más nacer, el bebé empieza a comunicarse. ¿Cómo? Mediante el llanto, los suspiros y los movimientos que realiza con la boca, así como a través de las expresiones del rostro y de todos los sonidos y gorjeos que emite.

Estas formas de “lenguaje” sirven para llamar la atención de los adultos, para expresar un estado de ánimo o para manifestar una necesidad, por ejemplo, sueño o hambre.
- En los primeros cuatro meses de vida, el pequeño aprende a reaccionar a la voz de su mamá, a la que reconoce y prefiere entre todas las demás. Asimismo, fija su rostro, sonriendo y emitiendo sonidos. De los cuatro a los seis meses, empieza a interesarse también por los objetos.

- En esta etapa del desarrollo lingüístico, es conveniente que la mamá le hable con calma y con tono cariñoso, para captar su atención e interactuar con él. No hay que preocuparse si el niño no posee todavía un amplio repertorio de vocalizaciones. Sin embargo, hay que prestar una especial atención si el pequeño no sonríe, no produce ningún sonido o no reacciona cuando la mamá le habla.

LENGUAJE DEL BEBÉ 6-12 MESES: COMUNICACIÓN INTENCIONAL

De los 6 a los 12 meses, el bebé empieza a comunicarse de forma más intencionada. Las características principales de esta etapa del desarrollo del lenguaje.

En este período, el niño empieza a hacer gestos que indican claras intenciones de comunicación: sacude la cabeza para decir que no, o bien señala un objeto con el dedo porque lo quiere. Asimismo, aparecen gestos simbólicos, como el de decir adiós con la manita. Son actos que, en su conjunto, tienen la misma validez que las palabras.

- A esta edad, el niño reacciona al oír su nombre, imita los sonidos de los animales y los producidos por algunos objetos (el “brum-brum” del coche, el “miau” del gato, el “guau” del perro, etc.). Esta etapa está caracterizada por la “lalación”, es decir, la repetición de sílabas. Asimismo, el pequeño ya es capaz de comprender unas 50 palabras de uso común, así como órdenes simples.
- En esta etapa del desarrollo, hay que prestar una especial atención a algunas señales: si el pequeño no desarrolla una serie de gestos orientados a la comunicación, no entiende órdenes simples, como “dame el juguete”, “di adiós” o “da palmitas”, y tampoco emite ninguna sílaba, es preciso consultar con el especialista.

LENGUAJE DEL NIÑO 12-18 MESES: FASE LINGÜÍSTICA 1

En esta etapa del lenguaje, el niño empieza a usar las palabras relacionándolas con los objetos. Por ejemplo, abraza la pelota y dice: “Es mía”.

En las diferentes etapas del desarrollo del lenguaje del niño, a partir del año, comienza la primera fase lingüística propiamente dicha. Sus características principales son:

- Aparece el juego de “Hacer como…”: por ejemplo, telefonear o cocinar con una olla. Además, el niño sabe decir su nombre y pregunta el nombre de las cosas.
- La mamá puede ayudar al bebé a enriquecer su vocabulario explicándole las palabras que no entiende, repitiéndole las que pronuncia mal y ofreciéndole ejemplos correctos. Para animarle a dialogar, es bueno leerle muchos cuentos o contarle historias, que también le estimulan para finar el pensamiento y utilizar las palabras de forma correcta.

- En cualquier caso, cuando el niño se comunica y se hace entender, no hay que preocuparse si se limita a pronunciar un número de palabras muy reducido: podría tratarse de un hablador tardío, que se convertirá en todo un charlatán un poco más adelante. En cambio, si la producción lingüística está todavía ausente, es conveniente dirigirse al pediatra, quien valorará la conveniencia de consultar al experto del habla.

LENGUAJE DEL NIÑO 18-24 MESES: FASE LINGÜÍSTICA 2

Para el niño, empieza la etapa del “por qué”, que le llevará a un rápido desarrollo de su vocabulario. En pocos meses, lo enriquecerá con unas 250-300 palabras, y aprenderá a utilizar dos o tres cada vez, para expresar un pensamiento.

- A esta edad, el niño empieza a componer frases con varias palabras sucesivas. Asimismo, la sintaxis se enriquece, gracias al empleo de verbos, artículos y adjetivos. Es importante ofrecerle oportunidades para estimular su expresividad, pero siempre de un modo natural y espontáneo: por ejemplo, durante el juego, observando las ilustraciones de un libro, leyéndole un cuento, etc.
- No hay que preocuparse si el pequeño no pronuncia algunos sonidos, como “s” o “r”, o bien grupos consonánticos, como “ch”, “pr” o “str”. También es normal que invierta el orden de algunas consonantes (“petola” en lugar de “pelota”).
- En cambio, hay que prestar atención si el niño omite muchos fonemas o si pronuncia las palabras de forma incomprensible. En estos casos, es oportuno consultar a un especialista.

LENGUAJE DEL NIÑO 24-36 MESES: FASE DE CONCLUSIÓN

Para el niño, empieza la etapa del “por qué”, que le llevará a un rápido desarrollo de su vocabulario. En pocos meses, lo enriquecerá con unas 250-300 palabras, y aprenderá a utilizar dos o tres cada vez, para expresar un pensamiento.

- A esta edad, el niño empieza a componer frases con varias palabras sucesivas. Asimismo, la sintaxis se enriquece, gracias al empleo de verbos, artículos y adjetivos. Es importante ofrecerle oportunidades para estimular su expresividad, pero siempre de un modo natural y espontáneo: por ejemplo, durante el juego, observando las ilustraciones de un libro, leyéndole un cuento, etc.
- No hay que preocuparse si el pequeño no pronuncia algunos sonidos, como “s” o “r”, o bien grupos consonánticos, como “ch”, “pr” o “str”. También es normal que invierta el orden de algunas consonantes (“petola” en lugar de “pelota”).
- En cambio, hay que prestar atención si el niño omite muchos fonemas o si pronuncia las palabras de forma incomprensible. En estos casos, es oportuno consultar a un especialista.

Xerrada: Contes per educar les emocions dels infants

El proper dilluns, experts en educació emocional ens donaran les claus per garantir el benestar emocional dels nostres fills. A més, tindrà lloc la presentació de contes sobre les emocions que ha realitzat FAROS juntament amb l’editorial Castellnou.
La xerrada, que tindrà lloc el 15 d’abril, a l’Auditori de l’Edifici Docent de l’Hospital Sant Joan de Déu a les 19:00 hores, intentarà respondre la pregunta que dóna títol a la conferència: “Com educar les emocions en els infants?”.
Durant l’acte, l’Hospital Sant Joan de Déu i l’editorial Castellnou presentaran una col·lecció de contes sobre les emocions, que pretén ser una eina perquè les famílies i els mestres puguin ensenyar els infants a gestionar les emocions des de ben petits. Els contes tenen com a protagonistes a en Toni i la Tina, dos conillets que viuen històries divertides i quotidianes, que serveixen per ajudar els infants a identificar les emocions, parlar-ne i afrontar-les.

Cada conte se centra en una emoció i inclou una guia amb activitats pràctiques perquè pares i educadors puguin ensenyar els infants a identificar cada emoció i actuar davant d’ella. Aquests continguts han estat elaborats per tres expertes vinculades a l’Observatori Faros, la plataforma de promoció de la salut i el benestar infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu. Es tracta de Maria Ángeles Mairena, psicòloga clínica de l’Hospital Sant Joan de Déu experta en emocions; Esther García Navarro, coordinadora i docent del Màster en Educació Emocional i Benestar de la UB, i Inma Roger, cap d’estudis del CEIP La Farigola del Clot i Màster en Educació Emocional de la UB.
Al final de l’acte de presentació de la col·lecció, l’autora, Meritxell Martí, i l’il·lustrador, Xavier Salomó, signaran els contes.
Coneix més detalls de la nova col·lecció de contes al web de Toni i Tina.