La gelosia és un sentiment natural en l’ésser humà i ens
acompanya tota la vida. Es dóna a totes les edats, però afecta especialment la
infància per la inseguretat que comporta la immaduresa (afirmació personal en
procés de construcció), per la poca experiència i per l'escàs coneixement per a
identificar la causa del malestar.
Ø
Tenim
en compte les dificultats de les criatures per adaptar-se als canvis en els
papers, relacions i reestructuracions familiars? Sabem entendre la dificultat
que comporta aprendre a compartir l’estimació?
La gelosia és un sentiment normal entre els germans i
prové, per una banda, de la necessitat de l'estimació dels pares com a font
indispensable de benestar, desenvolupament i aprenentatge, i per l'altra, de la
por de perdre l'estima i, per tant, el recel que l'altre sigui preferit.
Ø Sabem transmetre la nostra acceptació i estima a cada un
dels nostres fills? Tenim en compte, quan els hem de renyar, de criticar
l'acció i no la persona? De no etiquetar-los? ("és una ximpleria”, i no
"ets o sembles ximple"…)
La gelosia pot ésser provocada per causes reals, tant a
la família com a l'escola: el tracte discriminatori entre els fills, la
manifestació de preferències, les comparacions, les propostes de seguir el
model del germà, la sobreprotecció… Tot això es suma a les causes derivades de
la necessitat d'aprendre a compartir l'estimació dels pares amb els germans i
l'afecte del mestre amb els companys.
Ø
Quan
observem reaccions negatives provocades per la gelosia, revisem la nostra manera d'actuar?
Els trastorns ocasionats per la gelosia poden ser
psicosomàtics (febre, insomni, inapetència, caiguda de cabells…) o de conducta
(agressivitat, mal humor, irritabilitat, regressions, conductes de negació o
sublimació,…) El tracte dels pares pot alimentar la gelosia o fer-la disminuir.
Ø
Ens
adonem de quins sentiments i reaccions provoquen en nosaltres les
manifestacions de gelosia dels nostres fills?
En la nostra societat hi ha maneres de fer força esteses
que suposadament ajuden a fer disminuir la gelosia però que en realitat el que
fan és reforçar-la. Totes aquelles que van en el sentit de negar les
diferències (que tanmateix són inevitables), provoquen que l'infant les
visqui malament. Totes les que vagin en
el sentit "d'amagar" l'estima per l'altre, només fan que augmentar
l'ansietat i la inseguretat. Cal que l'infant aprengui que la diferència no
comporta menys estima, i això només es pot aconseguir a partir d'oportunitats
de viure la diferència positivament.
Maneres de fer que ajuden a superar la gelosia:
- Preparació
a la vinguda d'un nou germà, ajustada a la realitat (no podrà jugar amb ell, ni
serà la seva joguina…)
- Viure
les diferències de tracte amb normalitat (el petit necessita més atenció, les
necessitats i capacitats són diferents)
- Ajudar
a gaudir de l'alegria de l'altre (aniversaris…)
- Ajudar-los
a entendre què els passa (no són dolents…)
- Manifestar
que els estimem tal com són (no cal que canviïn ni que vulguin ser com el germà…)
- Procurar
tenir moments de relació d'un en un, separadament.
- Acollir
les seves demandes d'atenció sense tractar-los inadequadament a l'edat que
tenen ("No et donaré el menjar, però t'explicaré un conte”…)
- Acceptar
i permetre que aflorin els sentiments negatius. Reprimir o criticar accions, no
sentiments.
- Intervenir
en les baralles el menys possible. Separar-los si no poden estar junts i evitar
prendre partit: fer justícia és pràcticament impossible
- Evitar
renyar o protegir sempre el mateix.
- No
reprimir ni imposar sentiments: l'estimació només pot créixer en llibertat.
Estimar és desitjable però allò que és obligatori és tractar bé i respectar
l'altre.
- Parlar
dels sentiments i emocions provocats per la gelosia, compartir-los amb veu
alta, explicar contes on el tema sigui la gelosia, jugar a pares i mares perquè
puguin aflorar els sentiments de gelosia,… són diferents maneres d'ajudar les
criatures a entendre els sentiments que a vegades els desperten els germans o
companys, a no sentir-se'n culpables i a poder anar trobant estratègies per exterioritzar-los de forma que no facin mal
ni els faci mal a ells mateixos.
Ø A casa,
parlem dels sentiments que provoca la gelosia? Ajudem als fills a trobar
estratègies personals per controlar les reaccions inadequades? Els ajudem a no
sentir-se culpables per sentir gelosia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada