Reflexió: Reanimació Cardiopulmonar (RCP) a nadons i nens. Com es realitza?

Malauradament, en algunes situacions podem estar davant la presència d’un nadó o un nen que té dificultat respiratòria i/o està en risc de parada cardiorrespiratòria degut a un accident o alguna patologia.

Per aquest motiu creiem necessari oferir les guies bàsiques per realitzar la RCP. És senzilla i pot salvar moltes vides!

Què és la RCP?

La reanimació cardiopulmonar bàsica (RCP) és el conjunt de maniobres que permeten identificar si un nen està en situació de parada cardiorrespiratòria i realitzar una substitució de les funcions respiratòria i circulatòria, sense cap equipament específic, fins que la víctima pugui rebre un tractament més qualificat.

Per què és necessari utilitzar la RCP?

Per sort, la parada cardiorrespiratòria és poc freqüent en nens, però és important conèixer en què consisteix la RCP per si ens trobem en una situació en què la respiració o els batecs cardíacs d’un nen s’han aturat per diverses causes:

• Accidents: de trànsit, per ofegament, sensació d’ofec, ennuegament amb objectes, electrocució, intoxicacions, asfíxia o altres lesions.
• Patologies: congènites greus o altres patologies com la bronquiolitis, asma, tos ferina, etc.
• Infeccions greus: com la meningitis.

Si en poc temps no es restableixen les funcions vitals dins de la normalitat i el flux de sang del nen s’atura, es pot presentar dany cerebral o fins i tot la mort. Per això és important continuar amb la RCP fins que torni el batec del cor i la respiració del nen o fins que arribi ajuda mèdica.

Qui ha de fer-la?

La importància de la RCP rau en que qualsevol persona que conegui la tècnica (pares, familiars, mestres, professionals de la salut, etc.) pot realitzar-la en qualsevol lloc i sense haver d’esperar. De fet, és vital iniciar la RCP en els tres primers minuts després de l’aturada cardiorrespiratòria ja que sinó, la probabilitat que el nen pateixi seqüeles és molt alt. La mort pot ocórrer en només 4 o 6 minuts.

Davant quins símptomes cal actuar?

Els símptomes als què hem d’estar alerta davant d’un nen són:

• Pèrdua de coneixement
• Parada respiratòria
• Absència de senyals de vida

Quins passos hem de seguir?

Els passos de la RCP segueixen una seqüència lògica per garantir l’efectivitat i èxit de la tècnica. Per això no ens hem de saltar cap pas:

1. Verificar el nivell de consciència del nen. Podem preguntar-li com es troba o fer-li lleus sacsejades o cops, sempre que tinguem la certesa que no pateix cap possible lesió al coll o al cap a causa d’un accident. Observar si es mou o fa algun soroll.

2. Si obtenim resposta. Si el nen respon movent-se o verbalment, haurem de deixar el nen en la posició en el que l’hem trobat (a no ser que estigui exposat a algun perill addicional), comprovar el seu estat i demanar ajuda si cal.

3. Si no obtenim resposta, demanar ajuda. Si el nen està inconscient hem de demanar ajuda a alguna persona propera. Si no hi ha ningú a prop, no hem de deixar sol al nen.

4. Col·locar al nen boca amunt. Hem de tombar al nen sobre una superfície dura i plana, amb el cap boca amunt i les extremitats alineades. És important evitar torçar-li el cap i el coll, ja que si el nen ha patit un accident podria patir lesions cervicals.

5. Obrir les vies respiratòries. Per a l’obertura de les vies respiratòries, es realitzarà la maniobra front-barbeta destinada a facilitar l’entrada d’aire per la boca. Per evitar que la llengua caigui cap enrere, hem d’aixecar-li la barbeta amb el cap fix i amb una mà. Alhora, amb l’altra mà inclinarem el cap del nen cap enrere empenyent el front cap avall amb l’altra ma. En cas de presència d’un cos estrany visiblement i fàcilment extraïble a la boca, s’intentarà retirar amb la punta dels dits, però mai li realitzarem una revisió mèdica a cegues de la cavitat bucal

6. Valorar i comprovar la respiració del nen. Hem de posar l’oïda prop del nas i boca del nen i observar el tòrax per comprovar si respira. Observarem, escoltarem i sentirem durant no més de 10 segons abans de decidir si la víctima respira amb normalitat. Si hi ha algun dubte actuarem com si NO fos normal.

7. Si respira, el col·locarem en posició lateral de seguretat (PLS) sempre que sigui possiblei trucarem a urgències fins a l’arribada dels equips assistencials, comprovant en tot moment la seva respiració. En lactants, la PLS resulta complicada. Hem de procurar posar el lactant en una superfície dura encara que sigui amb un suport, ja que així millorarà la permeabilitat de la via respiratòria i disminuirà el risc d’ennuegament amb vòmits o secrecions.

8. Si el nen no respira i estem acompanyats d’una altra persona, hem d’indicar-li que avisi a emergències (112). Nosaltres, mentrestant, no ens separarem del nen i iniciarem la respiració artificial (boca-boca).Per això, ens col•locarem de genolls al costat del cap del nen i seguirem els següents passos:

• Obrir les vies àrees.
• Tapar el nas del nen.
• Inspirar profundament.
• Col·locar els nostres llavis al voltant de la boca del nen (si és menor d’un any podem cobrir-li la boca i el nas a la vegada de manera que quedi completament segellada).
• Fer 5 insuflacions de rescat (bufs) uniformes fins comprovar que el tòrax del nen s’eleva. Retirar la boca per agafar aire i observar que el tòrax torna a baixar. Entre cada insuflació hem de mantenir la posició del cap i les mans però hem de retirar la boca per facilitar l’expiració. 

Mentre es realitzen les insuflacions de rescat, haurem de comprovar si provoquen alguna resposta en forma de moviments, respiracions o tos. Si no aconseguim que entri aire haurem de sospitar que algun objecte està obstruint les vies respiratòries. Consulta com funciona la tècnica de l’Obstrucció de la Via Aèria per Cos Estrany (OVACE) o ennuegament.

9. Comprovar senyals de vida. Per comprovar els senyals de vida, haurem d’observar signes de tos, moviments i / o respiració.

• Si presenciem senyals de vida: seguir amb la ventilació boca a boca a un ritme de 20 per minut fins l’arribada dels serveis d’assistència comprovant en cada moment el seu estat de respiració i els batecs del seu cor.
• Si NO presenciem senyals de vida: si el nen segueix inconscient, no respira, no es mou o té mal color, són altres senyals que el seu cor no batega. Iniciarem les compressions toràciques.

10. Realitzar les compressions toràciques. L’objectiu és comprimir el tòrax contra l’espatlla de forma rítmica per aconseguir que la sang surti del cor i circuli pel cos. Col·locarem el nen boca amunt en un pla dur i amb les extremitats alineades i seguirem aquests passos:

• Col·locar el taló de la mà a l’estèrnum, just per sota dels mugrons, mai   en l’extrem de l’estèrnum. En els nens menors d’1 any, col•locarem 2 dits, i en nens majors de 8 anys podem utilitzar les dues mans.
• Col·locar l’altra mà de manera que aguanti el front una mica inclinat cap endarrere.
• Aplicar pressió cap avall al pit del nen comprimint-lo entre 1/3 i ½ de la seva profunditat.
• Fer 30 compressions deixant que el pit s’elevi completament. Haurem de fer aquestes compressions de forma ràpida, forta i sense pausa.
• A continuació fer 2 insuflacions més.
• Continuar la RCP (30 compressions cardíaques, seguides de 2 insuflacions i repetir).

11. Trucar a urgències i comprovar senyals de vida. Si al cap d’un minut de començar la RCP, seguim sols i no hem pogut trucar a urgències (112), haurem de fer-ho ara encara que haguem d’abandonar momentàniament al nen.

Als 2 minuts haurem de comprovar l’eficàcia de les nostres maniobres: aparició de senyals de vida i/o respiració espontània.

12. Finalitzar la RCP. Haurem de continuar combinant 30 compressions toràciques amb 2 ventilacions fins que:

• Arribi l’ajuda del professional.
• La víctima recuperi la respiració efectiva.
• Estiguem exhausts.

És important recordar que no és recomanable realitzar maniobres de reanimació amb el lactant en braços i en moviment. Només de forma excepcional podem mobilitzar el nen, en cas que ens desplacem per sol•licitar ajuda, i continuar les maniobres a l’altre lloc.

Com podem prevenir haver de fer la RCP?

A diferència dels adults, són causes evitables les que provoquen que s’hagi de practicar la RCP a la majoria de nens. Tenint en compte aquesta premissa, és millor prevenir seguint aquests pràctics consells:

• Prevenir lesions per accidents de tràfic. Utilitzar cadires homologades segons l’edat del nen i conduir amb precaució i sentit comú.
• Prevenir ennuegaments amb aliments o cossos estranys. Ensenyar al nen què ha de menjar i el que no, i fer-ho de forma pausada. En nens més petits cal estar atents que el nen no s’empassi objectes petits.
• Donar al nen joguets aptes per a la seva edat, que hagin passat tots els controls de seguretat i qualitat.
• Prevenir la ingesta de productes tòxics. Mantenir productes tòxics, medicaments, productes de neteja, etc. fora de l’abast dels nens.
• Ensenyar al nen a nedar des de petit.
• Ensenyar al nen educació vial i a anar en bicicleta, tricicles, etc. de forma segura.

Mai no hem de subestimar el que pugui fer un nen. Segurament és capaç de fer moltes més coses de les que creiem que pot fer. Per això és recomanable estar sempre atents a allò que està fent i estar preparats davant d’una urgència.

Per últim, creiem que encara que tots els pares, altres familiars i fins i tot mestres, han de conèixer la tècnica del RCP, són els pares de nens amb problemes de salut degut a patologies cròniques, especialment del cor o de respiració, els que han de conèixer quan es pot produir una aturada cardiorrespiratòria i com utilitzar la RCP com abans millor.