Calendari

dilluns, 18 de febrer del 2013

Reportatge: Salvados, "una cuestión de educación"


Aquest mes el programa de Salvados del Jordi Évole a La Sexta va emetre un reportatge sobre educació (retallades, sistema finès, família i escola, lectura, fracàs escolar, formació...): "Una cuestión de educación".


http://www.lasexta.com/videos/salvados/2013-febrero-3-2013020300007.html

Val la pena mirar-ho.

dijous, 14 de febrer del 2013

L'Hora del Cafè Febrer

Fa temps que no fem L'Hora del Cafè i per fi arriba!
El proper dimarts 19 de febrer a les 15:30h ens trobarem a la sala de psicomotricitat.
Us hi esperem!

Reflexió: "Com ensenyar als nens a fer servir el bany?"

D'aquí a res, i amb l'arribada del bon temps, alguns infants començaran el procés per abandonar els bolquers. Aquí us fem arribar una reflexió de Fundación Salud Infantil (http://www.fundacionsaludinfantil.org/documentos/Iralba%C3%B1o.pdf).





Quin és el moment perfecte per a que els nens deixin el bolquer? Com ajudar-los i quins passos cal seguir perquè s'adaptin amb èxit a l'ús del lavabo?



No hi ha una edat concreta perquè els nens aprenguin a utilitzar el vàter; encara que la majoria ho acostuma a fer entre els 2 i els 3 anys, cada nen té un ritme de maduració diferent i aprendrà quan estigui preparat. En qualsevol cas, és important no forçar ni pressionar el nen, ni angoixar-se si triga més del compte.





Alguns senyals poden indicar que el teu fill ja està preparat per aprendre a utilitzar el bany. Cal estar atent als següents indicis:
  • No mulla el bolquer durant dues o tres hores seguides.
  • És capaç de romandre assegut com a mínim 2 o 3 minuts.
  • Fa una pausa breu durant l’activitat que estigui realitzant per orinar.
  • Sembla incòmode amb el bolquer i intenta treure-se’l, o prefereix estar nu o utilitzar roba interior.
  • Busca un adult quan està brut o ja expressa, amb gestos o verbalment, que necessita anar al lavabo.
  • És capaç de vestir-se i desvestir-se sol i distingeix les diferents parts del cos.
  • Altres senyals similars que detectis.


Consells per facilitar que el nen s’adapti a l’ús del vàter:
  • Juga amb el teu fill a seure al vàter, fins i tot sense bolquer i amb els pantalons baixats, durant uns minuts. Després, renta-li les mans, per tal d’adquirir unes rutines i una regularitat.
  • Adapta el vàter perquè el nen el pugui utilitzar (adaptador, elevador antilliscant, etc.), o utilitzar vàters infantils, que tinguin més a mà i que facilitaran l’aprenentatge.
  • També es pot educar els petits a través de llibres il·lustrats i vídeos que expliquin d’una manera divertida com utilitzar el bany, o amb l’ajuda de ninots que beuen i es mullen, etc.
  • Vesteix el nen amb roba còmoda i fàcil de treure per facilitar anar al bany.
  • És important avisar els nens que aniran sense bolquer durant el dia, perquè ho tinguin en compte.


Passos del procés d’aprenentatge:

Durant la primera fase de l’aprenentatge, és important ajudar el nen a habituar-se a l’ús del bany. Per això, primer és aconsellable asseure’l vestit al vàter durant uns minuts (el podem entretenir amb un conte o amb el seu ninot preferit), i dir-li que a partir d’aleshores l’utilitzarà per orinar o deposar.

Quan observis, després d’un temps, que ja aguanta assegut al vàter durant uns minuts, habitua’l a que ho faci nu i diverses vegades al dia, perquè es vagi sentint cada vegada més còmode. En algun moment d’aquest procés, el nen finalment farà les necessitats al vàter.

Quan ja vagi al bany de forma regular i pràcticament no embruti el bolquer, es passa a la segona fase. Cal tenir en compte que primer s’ha de treure el bolquer de dia i, sense que passin més de 15 dies, es retirarà el de nit.

Després de treure-li el bolquer de dia, és fonamental no tornar a utilitzar-lo mai més, ni en casos excepcionals com un viatge, ja que el nen pot arribar a confondre’s. També, se l’ha de convidar a anar al bany cada hora o cada hora i mitja, sempre de forma positiva, i vigilar els senyals que poden indicar que necessiti utilitzar el vàter (creuar les cames, ballarugues, etc.). És normal que les primeres vegades no arribi a temps al bany. En aquest sentit, és important felicitar el teu fill sempre que utilitzi el vàter correctament, i ser comprensiu si no arriba a temps (pressionar pot ser contraproduent).

Quan el nen no s’hagi mullat durant el dia (normalment, una setmana sense bolquer és suficient per agafar l’hàbit), serà el moment de retirar el bolquer de nit. És recomanable animar el nen a anar al lavabo just abans d’anar a dormir i intentar que no begui molt líquid les hores prèvies. És normal que els primers dies s’aixequi mullat, però, poc a poc, s’acostumarà a aguantar-se i a utilitzar el bany sempre que ho necessiti.

Reflexió: "Com ajudar als més petits a superar traumes?"

Des de Creu Roja us fem arribar una reflexió sobre: "Com ajudar als més petits a superar traumes?".


La pèrdua d'un ésser estimat, un gran desastre natural, un inesperat accident... Si són situacions ja de per si difícils per als adults, per als nens poden ser-ho encara més. Com ajudar-los?

La idea del món com a lloc segur i controlable és una constant en la infància, però aquesta es pot veure greument afectada si passa una catàstrofe o una situació semblant. No obstant això, els pares han de tenir ben present que la seva reacció, en gran manera, determinarà també la del petit. És important tenir en compte que no tots els nens reaccionen de la mateixa manera. A més del caràcter de cadascú, la franja d’edat en què es troben és determinant per triar una forma o altra d’explicar les coses i gestionar les reaccions. S’ofereixen aquí algunes pautes útils per a cada etapa de desenvolupament:
  • Entre 0 i 2 anys: encara que no recorden res conscientment, els records poden aparèixer en fases posteriors, mentre juguen. És possible, a més, que es mostrin irritables.
  • Entre 3 i 6 anys: sensació d’indefensió. Aquí és important la seguretat que puguis oferir. Encara està molt present la creença que les conseqüències d’una catàstrofe són reversibles, i no existeixen les pèrdues permanents. És normal que parlin i fins i tot que recreïn els fets del desastre, per exemple mentre juguen. No s’ha d’impedir, però sí que cal donar-li a entendre que té la nostra protecció i que no ha de succeir una cosa dolenta de nou.
  • Entre 7 i 11 anys: els petits entenen l’efecte permanent d’una pèrdua i es converteix en una experiència traumàtica. Poden aparèixer la culpa, el fracàs i l’enuig. Tampoc seria estranya l’aparició de por i terrors nocturns.
  • De 12 anys en endavant: s’observa aquí un canvi important respecte a les anteriors etapes. Si bé fins ara els nens necessitaven sentir-se més protegits davant qualsevol desgràcia, a aquesta edat necessiten demostrar autonomia, coneixement i experiència. Això els pot conduir a adoptar conductes més imprudents. Les reaccions intenses, però, els desconcerten, de manera que els pot costar parlar del problema.


Com ajudar
  • Mantenir les rutines familiars, en la mesura del possible.
  • Atendre les necessitats especials dels nens, dedicant més temps si és necessari.
  • Si el nen ha estat víctima d’alguna catàstrofe present en els mitjans, és recomanable vigilar quines imatges veuen per la televisió d’aquests fets, en funció del tractament que tinguin.
  • Deixar que expressi els seus sentiments lliurement, i parlar del problema sense tabús.


Quan cal demanar ajuda professional

Hauries de considerar la possibilitat de buscar ajuda professional quan la conducta, per exemple l’enuig constant, repercuteixi sobre el rendiment escolar o el dia a dia. També si apareixen terrors nocturns, comportaments perillosos o obsessius, ansietat extrema, dolor físic, depressió forta, aïllament social voluntari o ús d’alcohol i drogues.


dimarts, 12 de febrer del 2013

Xerrada: "Què haig de saber sobre les vacunes del meu fill?"

Fa dies us vam anunciar la xerrada sobre les vacunes a l'Hospital de Sant Joan de Déu. Ara us fem arribar el vídeo, per si no vau poder anar.

Portes obertes P3

Ja ha arribat el calendari de les portes obertes del centre d'educació infantil i primària:


diumenge, 10 de febrer del 2013

Carnestoltes

Moltes gràcies a totes les famílies per la vostra ajuda en els tallers de la disfressa i la casa, i també per la participació en la rua del Carnestoltes del barri.
GRÀCIES!